Gès Burgès i Joan Pons -El Petit de Cal Eril- posen música al documental Hayati

El 2015, durant la seva fugida de Síria, Ossamah i el seu fill petit van ser víctimes d’una traveta a la frontera hongaresa per part d’una periodista. La imatge es va viralitzar i es va convertir en una de les icones més vergonyoses del conflicte.

Hayati (mi vida) ens ofereix una mirada nova i original sobre el conflicte de Síria i el drama dels refugiats. Les realitzadores catalanes Sofi Escudé i Liliana Torres han anat més enllà de la superfície per conèixer què hi ha darrera d’aquesta imatge que ha donat la volta al món, què en sabem de la vida posterior dels seus protagonistes i dels que van quedar enrere. El film combina el treball documental, amb entrevistes realitzades per elles entre Madrid i Turquia, i l’animació. Aquest format els serveix per subratllar cinematogràficament allò que ja va succeir i que no es va poder filmar.

Graduada per l’ESCAC, Sofi Escudé ha desenvolupat la seva carrera professional com a editora de títols com Camera/Woman (2012), Somos Gente Honrada (2013) o Las mujeres deciden (2017). Hayati és el seu primer llargmetratge com a codirectora. Liliana Torres, també graduada per l’ESCAC, va debutar el 2013 amb Family Tour (2013), projectada a Cineclub Vic. Hayati és el seu segon treball com a codirectora.

El documental, produït per Boogaloo Films, Escándalo Films, Televisió de Catalunya, ha participat en prestigiosos festivals d'arreu del món, com el Festival de Málaga, el Festival dei Popoli de Firenze, el Docs Barcelona, el Sao Paulo International Film Festival, l'Ajyal Youth Film Festival de Doha, l'Escales Documentaires Festival International du Documentaire de Création de La Rochelle, entre altres.