'El glamour de les roses ve de lluny...' per Mercè Cartañà

Una mirada a la història d’aquesta flor

cultura

Dijous, 23 abril 2015. 16:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Mercè Cartañà, amant de la natura, llicenciada en biologia, especialitat botànica i aficionada a la jardineria, professora de biologia i geologia de l’INS Joan Mercader, ens escriu aquest text sobre la història de les roses i el seu cultiu

Diu la viquipèdia francesa que el cultiu dels rosers comença a Xina i Pèrsia fa més de 5000 anys i que es coneix el cultiu a Grècia des de l'edat del Bronze. A Europa, els primers rosers van ser plantats a la Gàl·lia, amb flors blanques, roses i vermelles. El roser viu més antic del món és l'englantina de Hildesheim (a Alemània), que es creu que té uns 700 anys i ha sobreviscut a totes les guerres.

Una il·lustració de Redouté L'esplendor del cultiu de roses a Europa, va ser a finals del segle XVIII, a França, gràcies a la 'rosomania' de l'emperadriu Josefina, la qual va encomanar nombroses importacions i va fer crear més de 200 cultivars al seu castell de Malmaison. Aquests cultivars van quedar immortalitzats pels germans Redouté, en uns dels llibres millor il·lustrats de la història de l'art!

Botànicament els rosers donen nom a la família Rosàcies, important pel gran nombre d'espècies i l'interès econòmic de moltes d'elles. Aquesta família és originària de l'hemisferi nord i fa arbres i arbusts espinosos. Tots els rosers, ja siguin feréstecs o cultivars, pertanyen al gènere Rosa, que compren de 100 a 200 espècies, les quals s'hibriden fàcilment entre elles, fet aquest, que han aprofitat els jardiners durant segles per a obtenir els nombrosos cultivars que tenim avui dia. Les espècies silvestres més conegudes a casa nostra són les gavarreres (Rosa cannina) i les englantines ( Rosa eglanteria) amb 5 pètals i tons de blanc a rosa pàl·lid! El seu ecosistema natural són les bardisses de vores de rius i rierols, acompanyant aubaredes i pollancredes.

Camps de conreu de Dot Les roses són les flors fresques més venudes pels floristes i, a més, els rosers són cultivats també per a obtenir-ne l'essència. Es calcula que el nombre de cultivars de roses arriba a uns 16.000, cosa que demana una classificació i alhora fa la feina complexa. El 1971, la World Federation of Rose Societies va definir els grups de rosers segons el port de la planta i les seves utilitzacions als jardins. Volen terrenys argilosos, poc calcaris, exposats al Sol i de clima temperat, sobretot. La reproducció es pot fer per empelt, plançons, esqueixos, plàntules i la propagació in vitro. A casa nostra, al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Més recentment, també hem tingut roseristes famosos que han creat molts cultivars nous, un d'ells, va ser en Pere Dot i Martín (1885-1976), impulsor de l'Exposició anual de Roses de Sant Feliu de Llobregat, que va començar al 1928 i actualment es celebra el segon cap de setmana del mes de maig.