Homenatge de Poesia Viva a Miquel Solà Dalmau

Inicià la vetllada Adoració Aliberch recitant “Tardor” de Rosa Laveroni. Tot seguit començà la Roda de Poetes en la qual hi van intervenir amb poesies pròpies: Soufidne Aquaj.E, amb “Creació”; Elena Bergadà, amb “La nostra gosseta” (r. Adoració Aliberch); Tomàs Berzosa, amb “Amb tu dic Igualada”; Silveri Lecina “9 del 9 del 9” (r. Narcís Viarnés); Isidre Ollé, amb “Viatge als límits”; Enriqueta Pàmies, amb “Vibracions del cor” (r. Eusebia Fanega); Josep Pons, amb “Ceguera” (r. Adoració Aliberch); Vicenta Quero, amb “La fe del corazón”; Rosa Rosich amb “Les meves paraules” (r. M. Carme Miserachs); Enric Senserrich, amb “L’entusiasme”; Teresa Senserrich, amb “Pregària”; Ramon Solé, amb “La sardana” (r. Jaume Ferrer); Marisa de la Torre, amb “Sombra protectora”; Salvador Valls, amb “La vinya i el núvol”; i Montserrat Ventura, amb “La fira”.

També hi van participar Jaume Gorrea, amb el “Cant de la terra” de Lluís Torres; Montserrat Llopart, amb “Coses que m’agraden” de Josep M. Borràs; Sara Millan amb “L’univers infinit” de Joana Raspall; Antoni Miranda, amb “L’inici de càntic al temple” de Salvador Espriu; i Maria Pujol “Les tombes flamejants”, de Ventura Gassol.

En acabar se sortejà el llibre “Blanquet i jo” de Juan Ramon Jiménez, traduït per Miquel Solà i Dalmau”.

“Miquel Solà i Dalmau. llum de crepuscle”

PVI va voler inicià aquesta nova temporada dedicant la primera sessió a Miquel Solà i Dalmau, en l’acabament del seu any centenari. Una bonica ambientació escenogràfica – obra de Xavier Amat, Josep M. Bertran i Tomàs Berzosa - complementada amb projeccions d’imatges, ajudà a donar forma a l’espectacle confegit per Lleonard del Rio, que actuà de narrador. El guionista es basà amb uns textos biogràfics de Jaume Ferrer per dibuixar la personalitat del poeta. Després oferí un tast ben eloqüent de la seva producció poètica, que és la vessant en la que més és significà. Solà Dalmau també conreà l’assaig, la traducció, el teatre i la crònica històrica.

El muntatge mostrà alguns textos inèdits de l’autor. Es dedicà especial atenció al “Blanquet i jo” – traducció de “Platero y yo” de Juan Ramon Jiménez - i a les “Benaurances”, en una teatralització ben acurada i digne. L’aplec de poemes dedicats a l’esposa s’oferí en una deliciosa versió amable i expressiva; així com l’exquisidesa de l’episodi de la Samaritana, del llibre “Roses i gardènies”. Tot plegat, contrastà amb quadre del gitanos, on una explosió de bellesa, cromatisme i alegria donà una sorprenent atractivitat i encanteri. Unes estampes de l’Àlbum familiar i un poema montserratí posaren punt i final a l’espectacle poètic.

Es just relacionar la llarga llista d’intèrprets: Adoració Aliberch, Josep M. Bertran, Tomàs Berzosa, Sebastià Borràs, Maria Castelltort, Núria Castelltort. Rosa M. Díaz, Eusebia Fanega, Jaume Ferrer, Josep Galtés, Antoni Miranda, M. Carme Miserachs, Pepita Pareta, Sara Millan, Júlia Valls, Masha Valls i Narcis Viarnés.

La limitació d’espai no ens permet estendre’ns en altres detalls però valdria la pena remarcar diverses actuacions individuals, el treball d’equip i la bona coordinació que feren de l’espectacle una magnífica vetllada.

Poesia Viva