//Plugins sense CDN ?>
‘La Vanguardia, un diari, una història, un país’ és el lema que ha adoptat la sortida de la nova versió en català de l’històric diari fundat pels igualadins Carles i Bartomeu Godó: ‘La Vanguarida és un diari de referència, és la guia davant la sobredosis d’informació i aquesta funció no la podíem continuar fent en una sola llengua’ va afirmar Miquel Molina, subdirector del diari, subratllant la importància de La Vanguardia per a la societat catalana.
Un fet normal
En les seves intervencions, Miquel Molina i Magí Camps van subratllar la normalitat de l’edició catalana de ‘La Vanguardia’: ‘Serà la traducció sobre el paper d’un diari pensat en català’ va afirmar Miquel Molina que també va valorar la feina feta des dels mitjans de comunicació locals en el desenvolupament i normalització de la premsa en llengua catalana.
Magí Camps va posar sobre la taula el debat sobre l’estil i l’ús de la llengua i va manifestar la seva voluntat: ‘volem que el català que es llegeixi a La Vanguardia sigui el català que aprenen les noves generacions a l’escola’. Amb aquest objectiu per davant, va anticipar algunes normes d’estil: ‘Acceptarem xivato però no admetrem barco o disfrutar’. Camps també va fer palesa la voluntat de crear l’argot que fins ara ha mancat a la llengua i va afegir: ‘Per dir perroflautes utilitzarem rastaflautes’.
Una oportunitat per acabar amb les crítiques
Monzó va fer ús de la seva genialitat durant la intervenció en l’acte i va afirmar que el nou llançament seria ‘una sacsejada al panorama periodístic del país’. A més a més, valent, l’escriptor va explicar que aquesta versió catalana seria una bona oportunitat perquè ‘La Vanguradia’ es reconciliés amb aquells que l’han criticada per ‘navegar sempre entre dues aigües’.
Un fort vincle amb Igualada
Si els orígens de La Vanguàrdia es remunten a 1881, quan dos empresaris Igualadins van tirar endavant el projecte, actualment Igualada viu pendent de la transformació de l’antiga Igualadina Cotonera en el museu de la premsa de Catalunya. Jordi Aymamí que va recordar que ‘estem fent història’, va voler recordar el fort vincle entre la ciutat i el diari.
L’igualadí Rafael Jorba, que actualment forma part de l’equip de persones que tiren endavant el projecte, va reivindicar la funció d’Igualada com a ‘carreratge de Barcelona’ , un honor que li va ser concedit al 1381, 500 anys abans del neixament del diari.
En la mateixa línia, Camps va qualificar l’equip com ‘Anoiapower’, va reivindicar les seves arrels anoienques i va recordar els orígens de Rafael Jorba i Ernest Farrés, els dos igualadins que actualment formen part de l’equip que tira endavant el projecte de ‘La Vanguardia’ en català.
i el flamant govern Mas no podria invertir en el museu de la vanguardia a la cotonera? Al final, la vanguardia son els seus, i d’aqui poc el castells estarà manant.
O es que en Mas està esperant... Llegir més a qeu guanyin els seus a igualada per pensar-se si invertiran a la cotonera?
Aixó de les linies directes... o es fa o no es fa, o es posen diners a igualada o no es posen independentment de qui mani!
M’agrada que La vanguardia d’editi a partir d’ara també en català.
m’agrada particularment perquè La Vanguardia mai no ha estat sospitosa de catalanista ni molt menys no cal dir-ho... Llegir més d’indeprndentista. Si de cas el contrari, la fama l’ha tingut sempre de .. diguem-ho així de conservadora.
Es un gran dia per a mí i soposo que per a molts aquest en què que fins i tot els conservadors s’adonen que si no estàn amb el Català potser no els anirà tant bé.
Per a mí és la millor noticia que he rebut en molts anys.
Molt bé tot l’acte i l’objectiu. Un zero molt gran per totes les persones que tenien el mòbil engegat i amb so: no entenc que no ens poguem desconnectar per una hora del món exterior,... Llegir més respectar les persones que estaven en aquest cas a l’Ateneu (assistents i convidats) i estar atents al que es deia.
Home, valents, valents ho van ser els de l’ARA i l’AVUI, que aguanta metxa!
Espero que no sigui una traducció literal, i això de no acceptar ”barco”: que no haviem quedat que era... Llegir més correcte?
Benvinguts els mitjans en català!
Nadia
14 de març 2011.09:08h
”aneget”, que no saps que hi ha coses molt més prioritàries a Igualada i a tot Catalunya que el museu aquest...molt interessant...però crec que primer cal fer moltes altres coses... feu una... Llegir més mica de pena amb aquestes crítiques quan hi ha molta gent sense feina i sense recursos.