Igualada homenatja aquest dissabte al mestre Joan Montaner

Igualada recordarà el mestre Joan Montaner i Guix (1914-1967) amb una placa al carrer Sant Carles número 4, la casa on va néixer i morir. L'acte tindrà lloc aquest dissabte al matí a les 11 i comptarà amb la participació de la coral La Llàntia, que interpretarà diverses cançons. També farà acte de presència el fill de l'homenatjat, Josep Montaner, l'alcalde,  Marc Castells, i de regidors del consistori.

Montaner va ser una persona molt reconeguda i apreciada a Igualada per la seva apassionada i incansable dedicació a la música, sobretot en el vessant del cant. Director nat, va debutar en aquesta tasca el 1930, als 16 anys, en fundar-se el Cor La Margarida de Santa Margarida de Montbui. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Montaner i Torreguitart, va continuar amb bons mestres com Manuel Borguñó –que el 1921 va ser fundador i primer director, fins al 1931, del Conservatori de l'Ateneu, avui l'Escola Municipal de Música– pel que fa al piano, Josep Munner –catedràtic i sotsdirector del Conservatori del Liceu de Barcelona– pel que fa al violí, Enric Morera en l'àmbit de la composició o altres prestigiosos mestres a Igualada, com Miquel Jornada o Joan Just.

L'igualadí no es va prodigar com a compositor, però va escriure diverses sardanes, com 'Dansaires igualadins', 'Antònia' o 'Bell cim', i cançons com 'Tant bon punt naixia el dia' o 'La pastora' per a la coral dels Maristes, que van adquirir força popularitat. A més, al llarg dels anys, mai no s'ha deixat d'interpretar la seva sardana 'Recordant nostra terra', sigui per diferents corals, cobles o altres formacions musicals, tant locals com foranes. Amb lletra del polifacètic Ignasi Castelltort, ha esdevingut un dels cants emblemàtics d'Igualada.

El mateix 1967, l'Ajuntament va demanar a Joan Montaner que fes una composició, amb lletra d'Antoni Carner, dedicada a la ciutat. I amb la salut ja delicada va escriure per a veus mixtes i orquestra el 'Cant a Igualada'. Estava previst que totes les corals igualadines en fessin l'estrena per Santa Cecília d'aquell any, però el mestre va morir dos dies abans, el 20 de novembre. Com explica Josep Riba i Gabarró en el llibre 'Agrupació Coral La Llàntia, tres segles de cant', la seva mort va commoure profundament la ciutat i el seu funeral l'endemà, dia 21 a la tarda, a peu i amb el taüt portat a espatlles, va
esdevenir una de les mostres d'aflicció més intensa i nombrosa de les que es tenia record. En haver enfosquit, no se li va poder donar sepultura fins al matí següent, en la intimitat dels familiars i amics propers. Casualment, era el 22 de novembre, festa de Santa Cecília, patrona de músics i cantors.

El compositor va morir prematurament a l'edat de 53 anys, quan dirigia la Coral La Llàntia des de feia 34 anys; la Coral del col·legi dels Germans Maristes, que havia fundat el 1944; les sarsueles de l'Elenc Artístic Montserrat, que havia iniciat el 1951; la Schola Cantorum, que havia arrencat el 1964; el Cor La Lira de la Pobla de Claramunt, també des del 1964; i la Coral Mixta de la Schola Cantorum, desapareguda el 1963 i ressorgida el 1966 en bona part gràcies a la seva voluntat, que acabaria adoptant el 1995 l'actual nom de Coral Mixta d'Igualada. Al darrere, també quedaven incomptables col·laboracions amb la majoria de centres docents, artístics, culturals, folklòrics o de dansa de la capital de l'Anoia i en poblacions properes com Capellades, Carme, Òdena o Sant Martí de Tous.

Joan Montaner va recollir en vida moltes distincions i reconeixements, per a ell i per a les entitats de les quals va ser capdavanter, tant a Igualada com en altres indrets de Catalunya, de la península i de fronteres enllà. L'Ajuntament d'Igualada li va atorgar el 1966 la Medalla de la Ciutat. I el 1977, als deu anys de la seva mort, el consistori va posar el seu nom a una avinguda de la zona nord de la ciutat.