Igualada inaugura la Queta, un pòdcast de gran format per conscienciar sobre l'ús del català

Aquest dissabte, 7 d'octubre, s'inaugurarà el pòdcast de la Queta, una acció itinerant que impulsa el Govern per tal de conscienciar la ciutadania sobre l'ús del català, en el marc de la campanya "Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure" de foment de la llengua.

Es tracta d'una cabina de ràdio mòbil en la qual poden participar tots els ciutadans de Catalunya, amb la voluntat d'acabar fent el pòdcast més gran que s'hagi enregistrat mai en el nostre país, amb el màxim nombre de veus.

La inauguració anirà a càrrec del delegat del Govern al Penedès, David Alquézar, junt amb l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, Romà Cano.

Un cop dins de la cabina, la persona participant pot escollir 4 opcions segons el seu nivell de català i les seves preferències: participar en una entrevista radiofònica, on la Queta fa preguntes relacionades amb la relació d'aquella persona amb el català; practicar la llengua en una conversa on la Queta ha d'anar a comprar ingredients per fer una paella; fer un karaoke amb la cançó Començar, que els Tyets, les Marala i el Kelly Isaiah han interpretat per a la campanya; o bé donar una mostra de veu per al projecte AINA, per tal de normalitzar el català en les tecnologies digitals.

Al llarg de tot l'itinerari, els centres del Consorci per la Normalització Lingüística aprofitaran l'oportunitat per permetre que els seus aprenents practiquin la llengua en un entorn lúdic i desenfadat.

El pòdcast d'aquesta campanya recollirà les reflexions de la ciutadania sobre la llengua en tots els seus accents i fomentarà que tothom faci servir el català independentment del seu nivell. Precisament per això, la cabina està decorada amb el lema de la campanya, "Provem-ho en català", traduït a 15 llengües molt parlades a Catalunya: àrab, búlgar, alemany, anglès, francès, indi, italià, polonès, portuguès, romanès, rus, ucraïnès, wòlof, amazic, xinès, castellà i català.

Després de l'enregistrament, cada participant rebrà la seva pròpia gravació al mòbil i podrà compartir-la amb les seves amistats i a les xarxes socials. Un cop la cabina hagi acabat el seu recorregut, es crearà un pòdcast amb una selecció de totes les veus participants: el pòdcast més gran que s'ha fet mai en llengua catalana.

La primera cabina de pòdcasts es va estrenar el 23 de setembre a Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè, i posteriorment rodarà pels municipis principals de totes les vegueries de Catalunya. Fins ara, la cabina ja ha visitat Barcelona, Sabadell, Terrassa i Manresa, i després d'Igualada passarà per Tàrrega, Reus, Tarragona, Tortosa, Lleida, Tremps, Girona, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Tots aquests municipis compten també amb un centre del Consorci per la Normalització Lingüística.

El coneixement i l'ús del català

Les darreres dades disponibles sobre coneixement i ús del català confirmen el diagnòstic que la llengua pròpia de Catalunya es troba en una situació complexa i delicada, tal com va assenyalar l'anàlisi prèvia al procés participatiu que ha de conduir al Pacte Nacional per la Llengua que es negocia en aquests moments. A grans trets, es detecta que augmenta el nombre de persones que saben la llengua i, per tant, la possibilitat d'usar-la, però que la intensitat d'ús del català baixa en força àmbits i continuen havent-hi sectors significatius que mai no el parlen.

Quant als coneixements, el 95,9% de la població de Catalunya de 2 anys o més entén el català, més concretament el 86,8% de la població l'entén bé i el 9,2% amb dificultat. Pel que fa a la resta de competències, el 89,6% el sap parlar (el 75% el sap parlar bé i el 14,5% amb dificultat); el 90,6% el sap llegir (el 78,4% bé i amb dificultat el 12,2%), i el 82,2% el sap escriure (64,5% el sap escriure bé i un 17,7% amb dificultat).

Pel que fa a l'ús, és més intens dins de les llars que no pas fora, però, en canvi, fora de la llar hi ha més gent que el fa servir, encara que sigui amb menys intensitat. Així, segons dades de l'Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges (CEPH) de 2021, un 67,7% de la població declara que utilitza el català amb la família: el 33,9% l'utilitza sempre, el 15,6% sovint i el 18,2% alguna vegada. En canvi, a la feina i l'escola hi ha més gent que parla el català com a mínim a vegades, concretament el 79% de la població, però ho fa amb menys intensitat: el 27,9% l'utilitza sempre, el 32,6% sovint i el 18,6% alguna vegada. Amb els amics, un 77,6% de la població declara que parla en català almenys de tant en tant: el 26,2% el fa servir sempre, el 28,2% sovint i un 23,3% a vegades.

El principal factor que explica l'ús del català és el lloc de naixement. Una majoria de les persones nascudes a Catalunya parla el català sovint o sempre tant a la llar (65,7%) com amb les amistats (70,2%) i a la feina o els estudis (76,5%). En canvi, les persones nascudes a la resta de l'Estat el parlen força menys: un 20,7% el parlen sovint o sempre en família, un 24,2% amb les amistats i un 26,7% a la feina o el centre educatiu. Les xifres són una mica més baixes encara entre la població nascuda fora de l'Estat: 11,7% el parlen sovint o sempre a la llar, un 18,3% amb les amistats i un 26,6% a la feina o el centre d'estudi. La distribució de la població nascuda fora de Catalunya explica bona part de les oscil·lacions en l'ús del català, sigui per localitats o fins i tot per edats, perquè les generacions intermèdies, que és on es concentren els nouvinguts, són les que mostren menys coneixement i menys ús del català. En aquest sentit, la integració lingüística de les persones nascudes fora és un dels principals reptes per a la llengua.