//Plugins sense CDN ?>
Era un diumenge, 22 de gener, quan les tropes de legionaris italians del bàndol nacional van entrar pel Molí Nou. Acabava un malson i en començava un altre, de quasi 40 anys.
Les properes setmanes, Igualada desplegarà diversos actes de record del final de la Guerra Civil espanyola, fa 80 anys. "Record, no celebració" remarcava el regidor Pere Camps, en la presentació junt a l'historiador Antoni Dalmau i Montse Lobato, la directora de la Biblioteca Central, de l'agenda d'actes.
Una factura humana de centenars de vides
Segons les dades de l'historiador i escriptor Antoni Dalmau, 222 igualadins van perdre la vida al front defensant la causa republicana i uns altres nou combatent al bàndol franquista. El drama humà va tenir un cost superior: hi va haver els morts a la rereguarda, en els primers compassos del conflicte i, després, la repressió franquista també va tenir una important factura en vides. Els bombardejos també van deixar una empremta a Igualada. Dues persones van morir a la ciutat... però cinc igualadins més perdien la vida a diferents punts de Catalunya on van caure les bombes.
En total, els assassinats a la reraguarda, les morts al front -la majoria d'homes joves- i els represaliats posteriors s'enfilen a més de 400 persones, que comptant aquells que no van morir però van passar per les presons i els camps franquistes, eleva a 900 les víctimes del conflicte. "Igualada tenia 15.000 habitants aleshores: cada família va tenir un drama, va afectar a tothom".
Un ventall d'actes de record en tots els àmbits
Amb el títol 'El temor d'un futur incert', l'Ajuntament, conjuntament amb el Museu de la Pell, la Biblioteca Central, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i la Diputació de Barcelona organitzen diferents actes de record del final del conflicte. L'agenda proposada compta també amb el suport de l'Ateneu Igualadí, del Teatre de l'Aurora i de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de l'Anoia (AUGA).
El capítol de les exposicions s'iniciarà, entre el 22 de febrer i el 8 de març, al vestíbul de la Biblioteca Central amb '80 anys del final de la Guerra Civil a Igualada', una mostra fotogràfica i documental amb imatges històriques de l'Arxiu Comarcal i llibres de la col·lecció local de la mateixa biblioteca. La segona mostra serà '1939. L'abans i el després. El salvament del retaule de Rubió', una proposta de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, entre el 2 d'abril i el 30 de juliol. I la tercera exposició serà ‘Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, un mestre de la República a una fossa de Burgos'. Un projecte de Sergi Bernal que es podrà veure també al Museu de la Pell del 17 de maig al 7 de juliol.
Un cicle de conferències
Un altre capítol destacat de la commemoració serà la programació de conferències a la Biblioteca Central. El 15 de febrer, Antoni Dalmau parlarà d''El cost humà de la Guerra Civil a Igualada', al voltant de les víctimes que van deixar tant el conflicte bèl·lic
com els primers anys de postguerra. Posteriorment, Miquel Térmens abordarà el 15 de març el xoc de projectes ideològics i postures durant la Segona República a la capital de l'Anoia, sota el títol ‘La Revolució i contrarevolució en la Guerra Civil a Igualada'. I Joan Pinyol, el 12 d'abril, tancarà el cicle amb la xerrada al voltant de la seva obra 'Avi, et trauré d'aquí', en què l'autor narra com va resseguir la pista del cos del seu avi, enterrat al Valle de los Caídos des de l'any 1965, sense coneixement de la família.
Teatre i cinema, també
L'exercici de memòria a través del teatre arribarà de la mà de l'obra 'Mort a les cunetes', de David Pintó, interpretada per Joan Valentí. Es podrà veure el 8 i el 9 de febrer al Teatre de l'Aurora i posteriorment el 8 d'abril, al Teatre Municipal l'Ateneu, en
aquest cas en el marc de l'AUGA. Precisament, el 9 de febrer, es recordaran els 80 anys dels fets que motiven aquest text, la coneguda com a Desfeta de Can Maçana, en què nou republicans van ser traslladats de la presó de Manresa fins al peu de
Montserrat, on van ser afusellats. I, finalment, el 18 de febrer serà el torn de la pantalla gran. L'Ateneu Cinema projectarà
La voz dormida, dirigida per Benito Zambrano i basada en la novel·la homònima de Dulce Chacón. El film aborda la repressió franquista en l'època de la postguerra. El conjunt d'activitats programades es poden consultar al web www.igualada.cat.