Igualada torna a homenatjar el Sant Crist

Déu n’hi do....tot plegat...

Igualada és espectacular...el Pius XVII (o CCLXXXIIè, no ve d’aquí), les ganes de certa joventut de contemplar amb fruïció -i des de la distància burlesca-... Llegir més l’agonia d’una commemoració que hauria de ser una de les puntes del nostre calendari festiu, el tancament de mires de certs elements pesants que s’enroquen amb el control, el caràcter luctuós i de passió que ha tornat a prendre la processó quan hauria de prendre un caire plenament pasqual i d’alegria, els que manen (déu n’hi do com se’n desentenen i potser encara és millor així)...

...realment, Mossèn Cinto Verdaguer tenia raó:

”Mira’l, és ton espòs, esposa ingrata;
més que la creu ta ingratitut lo mata”


Jo només puc dir que mentre pugui ser a Igualada el dimarts de Pasqua, hi seré. Però l’autèntic miracle no és la suor de sang, sinó que la festa encara es celebri. Sort dels gremis i entitats que hi porten les banderes i de la fe (o ganes, si ho preferiu) de molta gent que intenta aportar el seu gra de sorra personal...de quants anys parlem? de 5? de 10?

...i quina tristor que sento...

Doncs si us sembla tan carca, en comptes de criticar, més val que la ignoreu.

Com passa normalment a tota reu, sempre hi ha algú que surt pixant fora de la tassa, oi Pau?

En canvi la fiesta/procesión del Barrio de Fátima és més pijo-guai, deu ser per això que mai hi falta algun membre de l’equip d’Aymamí.

Doncs aquesta es la celebració que volen els priors. Que hi farem. la processó cada vegada més curta, i el sermó del Sr. bisbe cada vegada més ”carca”. D’aquesta manera no caldrà matar la... Llegir més festa, ja anirà morint sola.

és evident que la festa tal com està ara té un futur limitat. Tant be bò la gent jove agafi el tren i pugui renovar la festa.

Ahir vaig assistir en aquest acte així com en l’ofici del matí, doncs em sembla correcte assistir-hi tot i que no crec que aquesta festa celebrada com es fa sigui correcta. L’ofici del matí va... Llegir més ser avorrit com sempre que ve el bisbe amb el seus sermons eterns, però després el cant dels goigs i la posterior i molt bonica actuació dels bastoners i els cercolets em va alegrar l’acte. Ara bé, la processó va ser horrorosa al meu entendre, és extremadament ”carca”, s’hauria de buscar una solució per a poder modificar-la i donar-li un sentit més. Havent vist processons com la de Sant Fèlix de Vilafranca i d’altres llocs, crec que seria un gran què poder fer això amb el Sant Crist, i incloure-hi aquests balls i el què calgui. No pot ser que aquesta festa mori per aquest sentit tan de dolor, per favor, que ja no és divendres sant quan es celebra! Cal donar un tomb a la festa, sinó d’aquí a 15 anys hi haurà la meitat de gent que hi ha ara. Fem que sigui una festa de veritat, cullins que no ho tenen a gaires ciutats una història com aquesta, que no és un fet per penedir-se’n, gaudim-lo i celebrem-lo com pertoca!

La mitjana d’edat entre els assistents es de ... Efectivament, es una festa, tradició o com vulgueu dir-li, totalment morta. Tan sols es temps que aixi sigui

Quins privilegis i a qui s’exclou, Carles ? Parlar des de la ignorància no és massa gratificant.

Certament una festa així pot generar polèmica i diversitat d’opinions. Però això de que es confón ”tradició amb exclosió” no veig a què ve ni quin fonament té...

Sort que cada vegada hi ha menys gent en aquesta festa. És la Igualada més carca. En aquesta ciutat encara confonem tradició amb exclosió. Prou de privilegis per als de sempre.