L'igualadí Carles Pauné abandera "la música trista" amb el seu primer EP com a 'paunezz'

Amb un títol gairebé en codi, '#EP1', apareix el primer recull de cançons de Carles Pauné. Reinventat musicalment com a 'paunezz', aquest dijous publicava aquest treball, cançons en les quals reivindica "la música trista, però sense que necessàriament a aquest adjectiu s'hi atribueixi una connotació negativa: trist no ha de voler dir dolent". Temes forjats, produïts i enregistrats durant el confinament i que recorren de manera autobiogràfica temes com l'amor, la solitud, fer-se gran, la salut mental o la quotidianitat més absurda, tot des de la perspectiva postadolescent.

L'EP comença amb 'Hivern', obertura i presentació del projecte. És a partir d'aquí des d'on l'artista proposa un viatge per les diferents estacions: passant per la primavera interrompuda per la pandèmia de 'Prop del Foc', o una història d'amor d'estiu balear a 'Estiu Blau'. També s'endinsa en el terreny més íntim amb 'On és el teu déu?', cançó que Carles Pauné va escriure al seu avi. Finalment s'acomiada amb un cant a la innocència amb 'Tan lluny, tan aprop', una adaptació del poema del mataroní Jordi Estapé.