L’igualadí Enrich R. exposa ‘Res’ a la Cadogan Gallery de Londres

L’artista igualadí Ramon Enrich –conegut com a Enrich R.– exposa, a la Cadogan Gallery de Londres, la seva col·lecció que porta com a títol ‘Res’. L’exposició, que es va inaugurar el dimarts 9 de desembre de l’any passat, és la primera que Enrich fa en solitari amb la galeria i es podrà veure fins al dijous 12 de febrer d’enguany.

En declaracions a aquest mitjà, Enrich remarca que està “molt content de formar part de l’equip de pintors d’una galeria amb ganes d’explorar quin és el futur de la pintura i una ambició molt gran”. L’igualadí segueix la Cadogan “des de fa molt temps” i explica que aquesta col·laboració és fruit “d’apropaments” amb el seu director, el Freddie, que el va visitar al seu estudi i va poder conèixer la seva realitat i la de la seva pintura. “Compartim una mirada molt similar del que és la pintura avui en dia”, subratlla.

‘Res’ és una col·lecció de quinze peces úniques d’art abstracte fetes amb tècnica mixta sobre tela que evoquen formes orgàniques. Segons Enrich, “gràcies a l’abstracció de l’obra, els quadres es justifiquen a ells mateixos, ja sigui pel color, pels elements que hi passen o la sintonia entre ells”. Pel que fa al títol, detalla que la paraula “representa molt” els seus orígens en la pintura, amb la qual no busca observar l’exterior “sinó mirar a més a un món intern”. Per a ell, “en un món abstracte, es pot traduir com la immensitat de possibilitats” que té la pintura, “on només amb la variació d’elements essencials generes una melodia o una simfonia d’imatges que totes diuen el mateix amb diferents sons”.

Enrich R. és nascut l’any 2001 i, tot i la seva joventut, ha estat present en diverses galeries d’arreu del món, tant amb exposicions en solitari, com amb d’altres de col·lectives. Així doncs, en aquesta extensa llista hi trobem l’Alzueta Gallery de Barcelona, la Ruby Atelier de Copenhaguen, l’Amelie Maison d’Art de París, la Galerie Ground de Nova York o la Circle Culture Gallery de Berlin, entre moltes altres.

Enrich considera que és molt jove per fer “una definició precisa” de la seva pintura, “amb els anys, i la possibilitat de poder mirar enrere, podré treure una conclusió una mica més clara de què he estat fent durant tots aquests anys”.

Li inspira “poder passar el dia a dia a l’estudi treballant i buscant alguna novetat” en un acte que fa “cada dia i, aparentment, pot ser sempre igual”. “Marxar de l’estudi, sigui a l’estranger o fent una volta pel barri, també em va molt bé per veure les coses amb perspectiva quan hi torno i jutjar millor la feina feta”.

L’artista explica que no té una font d’inspiració concreta, “els motius em venen d’una forma indirecta, potser a través d’una conversa, del simple color, de la superfície d’una paret o del terra, d’una esquitxada amb aigua o, fins i tot, de l’acústica d’una cançó”.

Enrich sembla atret pel paper del pas del temps, “m’agrada que el pas del temps intervingui d’una manera aleatòria, a vegades fins i tot violenta, a les obres i que hi generi alguna degradació que les pugui fer més atractives”.

“Molts cops treballo amb diversos quadres a la vegada per no cansar-me o sobre insistir en una imatge”, comenta quan explica el seu procés creatiu, “procuro tenir bastanta disciplina”, “és una feina per la qual es necessita bastanta autoexigència per no estancar-se i frustrar-se”.

Quan acaba un quadre, té una barreja de sentiments, “sento una satisfacció privada que, per una banda, em deixa tranquil i, per una altra, em deixa insatisfet perquè penso que sempre hi pot haver una nova imatge o un nou guió que pot continuar. És com un llibre obert que mai hauria de parar”. “La meva feina és un món infinit a explorar i pensar que hi ha límits és una limitació que no s’hauria de tenir”, destaca.

Quan era petit, Enrich pintava sempre el motiu que tenia davant, “era veure una cosa i interpretar-la de la manera com se’m presentava. Amb el temps, quan em vaig fer més gran, vaig canviar per complet aquesta mirada i vaig deixar aquesta realitat i vaig construir-ne una altra més personal”.