//Plugins sense CDN ?>
L’igualadí va rebre el premi com a músic pioner en el redescobriment de la música antiga: medieval, del renaixement i barroca. El jurat valorà la seva dedicació al descobriment de tresors musicals oblidats i el considera un personatge únic en la música dels nostres temps
El premi Léonie Sonning Music és el reconeixement musical danès més important del país i es dóna a nivell internacional. El primer guardonat va ser Stravinsky l’any 1965
Savall ocupa un lloc excepcional en l’univers de la música actual i és una de les personalitats més polivalents de la seva generació. Concertista, pedagog, estudiós i creador de diversos projectes musicals i culturals, se situa entre els actors principals de l’actual revalorització de la música històrica.
Savall va començar la seva formació als 6 anys en el si d’un cor infantil a Igualada, més endavant va completar els sues estudis de violoncel i després es va dedicar a l’estudi de la viola de gamba i al de música antiga.
Jo he pogut tractar en Jordi Savall, i no he sentit pas mai que renegui dels seus orígens. Al contrari, sempre l’he vist que venia de gust a Igualada i estic fart de veure documentals on comença... Llegir més la seva presentació amb un ”I was born in Igualada”.
Igualada no li va poder donar el que l’ha situat on avui es troba i va necessitar els estudis a Basilea, com avui es poden iniciar a Barcelona, a l’ESMuC. Potser sí que m’hauria agradat veure’l més com a docent en aquest centre, però no es pot tenir tot. Digueu-me un sol músic que pugui escollir entre els concerts o la docència i que hagi escollit la docència... I viure a Igualada, quan freqüentes l’aeroport del prat unes 70 vegades l’any (el seu mànager em va parlar fa 4 anys d’uns 180 concerts anuals)...no sé si és el més pràctic...sort que no necessita agafar l’Hispano... enhorabona, Jordi, per aquests premis.
El fet de nèixer i de viure tota la nostra vida al lloc on hem nascut, és gairebé excepcional. Recordo al Jordi Savall, de nens, quan anàvem als escolapis, las Escuelas Pías. Ell és una mica... Llegir més més jove que jo i no coincidírem al mateix curs, però tots ens coneixiem. El seu pare treballava al Jutjat d’Igualada. A resultes d’un amarg eposido de la guerra civil, havia perdut bona part de l’oïda. Recordo també la mare i la germana del Jordi, rosseta i molt riallera. Als integrants del Nèixer, no cal dir-ho: amb el meu gran amic Joan Roca compartíem el mateix curs de batxillerat a Can Colapi, i les sortides el diumenge al matí i tots els seus integrants van, per mèrit propi, esporçar-se com el tenista Nadal i fòren guardonats internacionalment.
Un bon vespre, ens vam trobar el Jordi Savall i jo davant de casa meva, al carrer d’Òdena,61. Ell baixava ”la costa” i jo la pujava. No hi havia ni asfalt ni Ens vam aturar i em va donar una notícia que em va deixar impressionat: ”Me’n vaig a estudiar a Barcelona, al Conservatori, amb una beca”. El Mestre Just és ben segur que el va ajudar. Vaig pensar que era un xicot molt valent.
No en vaig saber res més, d’en Savall, fins passats uns quants anys, Ell vivia a Ginebra, treballant amb entusiasme i guanyant prestigi internacional tocant la viola de gamba -un instrument poc conegut pels igualadins. No era ni el piano ni la trompeta, no l’harmònica dels Nèixer. .
El fet que Jordi Savall no hagi tornat a viure a Igualada no és el veig normal. Potser pel fet que jo també són un de tants igualadins ”forans”. Quan ets jove vols moure’t, viure, volar. Somniar.
Això sí, estic convençut que Jordi Savall se sent igualadí. Mai s’oblida el bresol, els temps de la infantesa i primera joventud.
Fins i tot es recorden les veus, després d’anys i panys. Jo la recordo bé, la veu del Jordi Savall quan em va dir aquell vespre que se n’anava a viure a Barcelona! Estava content. I jo em vaig quedar una mica trist perquè no el veurian sovint per Igualada.
. .
Va estar a Igualada, estudiant als Escolapis, fins als 11-12 anys almenys. El Mestre Just va ser professor seu de música. Va ser component del grup Néixer, campions del món d’armònica. Les... Llegir més seves vinculacions amb Igualada son clares i força llargues, sobretot en un periode de formació. Altre cosa és que ell no se’n senti o no les hagi volgut reconèixer mai.
Moltes felicitats per aquest gran músic català. Però perdoneu-me dir que d’igualadí no en té més que el naixement i pocs anys de la seva infància, que jo sàpiga. No ens intentem enorgullir... Llegir més d’algú per igualadí quan d’això en té poc.
En Jordi Savall es un grand exemple de situar Igualada en el MOn.Molts ”Savalls” es el que Igualada es mereix i necesita. Magrada el Mon , m agrada Igualada.Bon dia
Magí Torrents i Corona
Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
8 de juny 2011.10:45h
A 5, Vilarrubias: Estic d’acord amb tot el que dius. No crec pas que sigui compatible el fet de viure habitualment a Igualada i viatjar pel tot el món, anant amunt i avall. És un gran honor per a... Llegir més Catalunya, tenir una eminència musical, reconeguda mundialment. En Savall duu Igualada al cor, n’estic segur. I aquest sentiment de pertanyença no requereix pas tenir el domicili del DNI, només formal, al carrer de Sant Agustí, o a la Plaça de la Creu, a Igualada. Salut, Vilarrubias !