Importants troballes en una excavació arqueològica a Copons

Copons compta amb un patrimoni arqueològic i cultural excepcional: els molins d'aigua. Ens mostren una forma d'aprofitament de l'aigua del riu i del torrent molt peculiar, a partir de la formació de basses i mines subterrànies que servien per abastir el conjunt de molins. Aquest passat mes d'agost, un camp de treball popular organitzat per l'Ajuntament de Copons i coordinat per l'empresa Cat-Patrimoni, i en el qual hi han participat joves de la vila, de la comarca i d'arreu del país, han posat al descobert, entre d'altres troballes, que el Molí del Mig contenia dos molins al seu interior, un de farina i un altre d'oli, únic al territori documentat que anés accionat per l'efecte de l'aigua. També s'ha pogut recuperar tota la part subterrània que movia la maquinària, la turbina, i que movia aquest molí que es trobava a la primera planta. També s'ha pogut treballar, en aquesta intervenció arqueològica, en el molí fariner on s'ha recuperat l'emplaçament de les moles, la pica on es guardava la pasta de les olives i un sector de la premsa, amb una biga d'uns 15 metres de llargada.

Pere Tardà explica a AnoiaDiari que "els treballs encara no han acabat, queden uns elements que encara s'han d'excavar i estudiar i esperem fer-ho en una propera fase. A partir d'aquí veurem com es recuperen o com es poden consolidar aquestes troballes per veure si són susceptibles d'entrar en un procés de museïtzació o de conservació. Són espais emblemàtics que pensem poden donar molt de joc, amb un àmbit tant important com és el de l'aigua a Copons: el sector d' horts, l'aprofitament de l'aigua pel rec, les basses, els molins... A Copons estem envoltats de molins, a cada 200 metres hi ha un molí, cadascun d'aquests molins donava aigua a un altre molí; aquesta aigua no es desaprofitava, difícilment tornava al riu, perquè era la font energètica dels molins. Aquella dita castellana que diu "Agua pasada no mueve molino" en el cas de Copons no és certa, ja que l'aigua passada va a un molí... un rere l'altre".

Segons Tardà aquesta descoberta és important "perquè ens mostra la combinació d'activitats. No es tracta del fet que una activitat desaparegui per convertir-se en una altra, sinó que es combinen dues activitats: el molí fariner que es manté funcionant fins després de la guerra civil espanyola i el molí d’oli acaba funcionant fins abans de la guerra. Per tant, són molins que tenen dues activitats; quan es construeixen es creu en la necessitat de donar aquest servei doble i que la gent tant pugui moldre olives, per una banda, com farina. Tots mantenen les dues. El que fan es complementar-se".

Finalment, el coordinador de les excavacions ha assenyalat que, una vegada finalitzi l'estudi arqueològic, amb la pertinent memòria científica, "haurà de ser l’ajuntament qui ha de veure a possibilitat o no de tirar endavant el projecte per tal de recuperar aquest espai i convertir-lo en un centre d’interpretació".