Les improvisacions de Marghieri van sorprendre el públic

La Basílica de Santa Maria d'Igualada va acollir diumenge el quart concert del XX Festival Internacional d’Orgue. Va anar a càrrec del professor francès Gabriel Marghieri, que actualment és organista de la Basílica del Sagrat Cor de Montmartre de París i de la catedral de Sant Joan de Lió. La presentació i els comentaris van anar a càrrec d’Antoni Miranda. Jordi Balsells i Josep Aguilera es van cuidar com sempre de la transmissió a través de la pantalla del presbiteri.

Obres dels segles XVII i XVIII

La primera obra va ser Les cloches, d’un autor francès del segle XVII, N. Lebègue (1631-1702). L’obra més antiga del concert va ser la Toccata prima (del Segon Llibre) de G. Frescobaldi (1583-1643), compositor molt estimat pel concertista, i va seguir amb la Sonata núm. 44 en la menor d’un altre autor italià, D. Scarlatti (1685-1757). A continuació va tocar un Cor (de “Israel in Egypt”) de G. F. Händel (1685-1759) el Trio en sol major (BWV 1027a) de J. S. Bach (1785-1750). Remarquem , com a curiositat, que aquests tres autors van néixer el mateix any. Del segle XVIII va tocar una obra de J. J. Beauvarlet-Charpentier (1734-1794), 6 Versets: Grand Chœur, Cromorne avec les fonds, Récit, Grand Chœur, Récit de flûte, Récit.

Improvisacions i obres del segle XX

En aquest punt del concert va fer la seva primera improvisació. Joan Paradell, el director artístic del Festival havia preparat 2 temes, el primer dels quals va ser la cançó popular catalana Margarideta. En un estil modern, va començar jugant amb les notes agudes dels dos teclats mentre el pedaler esbossava la melodia i al llarg de l’obra es van anar sentint petits fragments de la melodia per acabar amb gran profusió sonora mentre s’intuïa de nou l’esbós inicial al pedaler.

Després va seguir amb 2 obres del segle passat, escrites originalment per a piano, però que Marghieri les toca amb l’orgue per obtenir un color diferent ; van ser Lullaby (de “Aphorisms”), de D. Xostakóvitx (1906-1975 i 7 peces dels Mikrokosmos: Chord Study, Hommage à J.S.B., Duet for Pipes, In Russian Style, Cromatic Invention, Tale, Notturno de Bela Bartok (1881-1945).

Per acabar el concert, va fer la improvisació sobre el segon tema que li van donar, una altra cançó catalana, La filadora. En un estil una mica diferent que la primera, estil que s’apropava més a l’impressionisme musical però també molt modern, donà una gran importància al color, amb canvis constants de registres i acabà, també, amb la melodia al pedaler amb una gran riquesa d’harmonies.

Un concert diferent i de gran qualitat

El concert del passat diumenge va ser molt diferent dels que estem acostumats. En primer lloc, pel programa, que contenia obres d’autors i èpoques molt diferents, des del segle XVI fins al segle XX. En segon lloc, per les improvisacions: el fet de ser capaç de tocar sobre unes melodies completament noves, en un instrument que has “conegut” unes hores abans, demana una tècnica, un virtuosisme, una musicalitat i una capacitat d’adaptació molt grans. En tercer lloc va tenir la virtut de fer escoltar obres del segle XX escrites originalment per a piano amb tota la riquesa de color que té un orgue. En quart lloc, perquè actuà sense registrant. Va treure tot el “rendiment” de l'instrument, del qual va fer mols elogis, amb la utilització magistral dels seus registres i les seves possibilitats.

Marghieri va demostrar que és un gran concertista, un gran professor i un gran improvisador i que sap analitzar les obres i donar-los-hi el so, el tempo, la registració que necessiten. No en va és professor d’Anàlisi i improvisació al Conservatori Nacional Superior de Lió, després d’haver ensenyat, entre altres llocs, al Conservatori Nacional Superior de Paris.

El públic assistent, força nombrós, quedà agradablement sorprès, en especial per l’execució de les improvisacions. Els llargs i càlids aplaudiments van fer que el concertista interpretés encara una altra Improvisació.

Maria Dalmases