//Plugins sense CDN ?>
Fou una ressenya que trencava esquemes i presentava la persona per davant de l'obra, però al llarg de l'explicació, per sota de l'aparença fugissera, s'entreveia el gran llegat i les línies que guiaren el mestratge de qui va viure un moment complex. Jaume Vicens Vives tenia junt amb la seva presència escaient i el seu carisma molt ben descrit pel conferenciant, els seus punts forts i les seves creences, entre elles les que el feren baixar del camió que el portava a l'exili i quedar-se al país.
Les seves classes a la Universitat i la seva editorial van ser —això quedà palès en la conferència del Dr. Nadal— un pou de noves maneres de fer història fruit de la seva intuïció i de la relació amb erudits d'altres països. Els assistents a l'acte vàrem viure la Universitat fosca d'una època recent, les insídies i tensions, però també les lleialtats i els camins que s'obrien entre professors i entre diferents universitats. Joves com el mateix Jordi Nadal veien en Vicens Vives el guiatge del mestre que encetava noves formes d'estudi i de recerca, es veia la història des d’una vessant més acostada a les visions europees que a la pobresa intel·lectual imperant en la majoria d'universitats espanyoles. Cap al final de l'exposició, va fer menció al Jaume Vicens Vives cívic. Fou una persona pont i relacionada amb tot tipus de tendències. Del que Jordi Nadal exposava, es podia intuir —el temps no donava per a més— una personalitat que va fer importants serveis al país. Queda molt per a dir sobre Jaume Vicens Vives, en el marc del centenari del seu naixement el Dr. Jordi Nadal en va fer un tastet, i segurament revisant la seva obra es trobaran més indicadors de les moltes facetes que aquest HOME amb majúscules, va conrear. Només queda agrair al Dr. Nadal l'estona que ens va dedicar i les vivències aportades.
Rita Armejach - CECI