Jordi Borràs: “La millor manera d'intervenir és fer de notari gràfic de tot el que està passant”

Tal com llegim al catàleg del festival, “La revolta catalana”, és un “un petit instant de la història de Catalunya resumit en imatges. La Revolta Catalana és, senzillament, això: posar el focus en la tardor del 2017, amb el referèndum de l’1 d’octubre”. L’exposició “explica, a través de la fotografia, els fets que han assenyalat un punt d’inflexió per a la història del nostre país: el referèndum, la declaració d’independència, les grans manifestacions, l’espanyolisme i l’extrema dreta als carrers de Catalunya, la repressió, la presó i l’exili, el jou del 155…”. L’exposició “són fotografies d’un passat molt recent que sense cap mena de dubte han marcat i marcaran l’esdevenir d’un país que es mou a gran velocitat cap a un rumb incert, però amb una indubtable voluntat de ruptura”.

"La partida es guanya al carrer"

Jordi Borràs va comentar, posant noms i dates, les fotografies exposades a les dues sales del Casal Popular, donant la seva opinió sobretot el que ha passat i ha viscut el país durant aquests intensos darrers mesos. "Hi ha molt carrer" va explicar Borràs, sobre les fotografies, algunes amb rostres coneguts, dels homes i dones que han protagonitzat aquest capítol de la nostra història, però també moltes cares anònimes, nogensmenys protagonistes. Les fotografies de l'exposició "mostren la força de la gent i que la partida es guanya al carrer, i es guanyarà quan es tornin a alinear els astres que es van alinear l'octubre del 2017".

"L'espanyolisme fa créixer l'independentisme"

"Les fotografies tenen una mirada molt pròpia" va assenyalar Borràs, afegint que "la situació d'ara no té res a veure amb el país de fa deu anys", recordant que fa, precisament una dècada, "un grup d'amics va organitzar una consulta popular a Arenys de Munt". "Si algú ens hagués dit, fa deu anys, a Arenys de Munt, que ara tindríem un president a l'exili, uns presos polítics, que ens van aplicar el 155... semblaria un llibre de ciència-ficció..." va afegir el fotoperiodista. "El país ha canviat molt en deus anys, començant per l'hemicicle del Parlament. Fa deu anys potser hi havia un 20% d'independentistes, i s'ha anat multiplicant exponencialment" va indicar Borràs, remarcant que "l'espanyolisme fa créixer l'independentisme i la independència caurà pel seu propi pes. No poso dates, els oracles els deixo pel Sandro Rey, l'independentisme ha pecat posant dates. El país, com deia, ha canviat molt en aquests últims deu anys, i canviarà molt més encara. Aquestes fotos només són un capítol d'una llarga enciclopèdia que estem construint".

“Aquesta Europa que ens mira és la mateixa Europa que deixa morir nens al mar”

Òbviament, l’1 d’octubre ha estat, fins ara, el capítol principal d’aquesta “enciclopèdia”, i Borràs va explicar que “eren necessaris els encerts però també els errors d’aquell dia i dels següents”. Borràs va ser crític amb l’actitud dels estats i institucions europees. En aquest sentit, Borràs va criticar “que aquesta Europa que ens mira és la mateixa Europa que deixa morir nens al mar”.

“Ara tenim més armes que abans”

Sobre el moment actual, Borràs va assenyalar que “ara tenim més armes que abans, metafòricament parlant… Ara ens coneixem molt més a nosaltres i coneixem molt més als que tenim al davant. Fa falta tornar a teixir objectius compartits”, posant com a exemple la resposta de persones, entitats i partits de diverses tendències davant l’atac policial a la seu de la CUP. Borràs també va explicar que “ara estem al quiròfan, acabant de curar les cicatrius de les ferides del 155 i amb el judici”.

“No hi ha una única manera de ser independentista"

“A les manifestacions independentistes ens trobem moltes sensibilitats que van més enllà de l’independentisme” va assenyalar el periodista, afegint que “l’independentisme i el catalanisme viuen un moment important perquè han estat inclusius. No hi ha una única manera de ser independentista; les lluites compartides es donen sobreenteses en l’independentisme”. La clau de l’independentisme, per a Borràs, “es troba en les complicitats; encara que no siguis independentista, acabes veient que l’única manera de viure plenament en democràcia serà en una Catalunya lliure”.

“M'han picat més els mossos que qualsevol altre cos policial”

Jordi Borràs va ser agredit el juliol de 2018 al barri Gòtic de Barcelona per un home que es va identificar com a policia i que va cridar "Viva España, viva Franco". Posteriorment, es va saber que l'individu era un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola. Borràs va explicar que "vinc d'una tradició familiar que quan, de petit, veia un cotxe de policia, no em sentia protegit, al contrari...". Ara, ja més gran, el periodista denuncia que "m'han picat més els mossos que qualsevol altre cos policial. Els mossos van retirar més urnes que els policies espanyols, però no van trencar la cara a ningú". Borràs va ser crític amb la policia catalana, recordant la seva actuació en el multi referèndum del 2014, quan el cos policial estava sota les ordres del conseller Joan Saura.

"Què és violència? Pujar damunt un cotxe de la Guàrdia Civil, tallar una carretera, o treure un ull a un home?"

Tothom té a la retina les imatges d'extrema violència causades per les forces espanyoles, imatges que aquests dies el magistrat del Suprem, Manuel Marchena, evita durant les declaracions dels testimonis. A l'altra banda, les acusacions busquen imatges violentes en les manifestacions independentistes per sumar a un relat inventat de violència amb l'objectiu de condemnar els acusats per rebel·lió. "Què és violència? Pujar damunt un cotxe de la Guàrdia Civil, tallar una carretera, o treure un ull a un home?" es va preguntar Jordi Borràs. Sobre el judici, Borràs va manifestar que "és com jugar un partit contra el Madrid i que l'àrbitre sigui el Figo. La justícia espanyola és de part, i més quan està en joc l'estat".

“La millor manera d'intervenir és fer de notari gràfic de tot el que està passant”

Finalment, el periodista va parlar sobre com es viuen aquests moments d'una gran intensitat i emoció darrera l'objectiu de la càmera. Borràs va explicar que "intentes posar-te darrere la barrera, que la racionalitat passi per davant de les emocions i del que està passant davant teu, encara que el cos et demani intervenir" va confessar el periodista, afegint que "la millor manera d'intervenir és fer de notari gràfic de tot el que està passant, que siguis els ulls de molta gent". He après a mantenir la sang freda", va remarcar Borràs, tot assenyalant que "la fotografia, com el periodisme, sempre és subjectiu, qui digui el contrari, menteix. Sempre enquadraré la foto segons la meva escala de valors. Ara, això no vol dir que no hagis de ser honest, dir la veritat, no tergiversar la realitat".

Algunes de les imatges que es poden veure aquests dies al Casal Popular d’Igualada formen part del llibre “Dies que duraran anys” (Ara Llibres, 2018). Borràs també és autor dels llibres “Warcelona: Una història de violència” (Pol·len edicions, 2013), “Desmuntant Societat Civil Catalana” (Edicions Saldonar, 2015), “Plus Ultra: Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya” (Pol·len Edicions, 2015) i “La cara B del procés” (Pagès Editors 2016, amb Antonio Baños).

Tot i les agressions i múltiples amenaces rebudes -“la ultradreta espanyola no és broma” va avisar Borràs- el periodista no s’arronsa i continua sent el “notari” i “els ulls de molta gent” documentant amb les seves imatges el procés independentista i l’activitat de l’ultra dreta espanyola.