TORNAR

Jordi Nadal fa una radiografia de les activitats econòmiques de la història de Calaf

Els oficis de traginer o espardenyer van ser crucials durant segles per l’economia calafina

cultura
Dimarts, 3 març 2015. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

A banda de la pagesia, el comerç i alguns oficis artesans han estat el motor econòmic de Calaf en els darrers segles. Així ho va explicar divendres passat l'historiador Jordi Nadal, en una nova conferència del cicle del Mil·lenari.

La sala d'actes del Casal es va omplir amb motiu d'aquesta cita amb la història, que va representar un repàs detallat per l'evolució dels oficis calafins des del segle XVII i fins l'actualitat. Jordi Nadal va recórrer a fonts diverses, com ara cadastres, anuaris, dietaris de viatge o la topografia mèdica, entre d'altres, per analitzar les activitats econòmiques més significatives i nombroses entre la població. A banda dels oficis que podien trobar-se a totes les viles d'entorn rural i de mida petita com Calaf —pagesos, ferrers, fusters...—, al municipi hi va haver una presència notable de dues ocupacions: traginers i espardenyers-sabaters.

Nadal, a la dreta, al costat de l'alcaldessaEn el primer cas, es tractava en origen d'una activitat econòmica que completava la pagesia, però que amb els anys va anar agafant embranzida fins que al segle XVIII va portar a un autèntic esplendor econòmic del poble. Segons Nadal, aquest auge només és comparable al revulsiu que va significar l'arribada del tren, ja al segle XIX i a principis del XX. En aquest sentit, l'historiador va destacar la importància dels antics magatzems que encara queden al costat de la via del tren, i va proposar de fer-ne un inventari "abans no sigui massa tard".

Pel que fa a l'ofici d'espardenyer i sabater, el fet curiós és l'elevat nombre d'artesans que s'hi dedicaven: al cadastre de 1750, per exemple, n'hi apareixen 22, xifra ben destacable en una vila de la mida de Calaf. Jordi Nadal va aportar també dades pel que fa a la configuració del poble. En aquest mateix cadastre, queda reflectit que la plaça Gran (llavors plaça Major) concentrava les cases i famílies més benestants; el carrer de Sant Jaume era el més poblat, divers i dinàmic; i el carrer de Sant Antoni (llavors carrer Nou) acollia les famílies més joves i de classes socials més humils. En acabar la conferència, que va ser presentada per l'alcaldessa Maria Antònia Trullàs i el professor calafí Josep Maria Solà, diversos alumnes de l'Escola Municipal de Música van interpretar peces inspirades en oficis.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.