Un jove de l'IES Pere Vives participa en un concurs d'energia renovable en un kibbutz d'Israel

El passat mes de febrer, un alumne de l'institut igualadí INS Pere Vives aterrava a terres israelianes. La seva comesa era prendre part en un programa científic centrat en les energies renovables. José Antonio Sánchez explica que "vaig arribar sol, sense altres companys com passa en els intercanvis i així em vaig trobar a l'aeroport de Tel Aviv. Només que mentre deambulava per trobar la maleta, vaig conèixer, per casualitat, una noia d'holanda que també formava part de la competició".

José Antonio detalla que "tots els participants que venien d'Europa -i una noia que estudiava als EUA- estàvem en el mateix hotel i vam aprofitar per donar-nos a conèixer, perquè fins l'endemà no ens trobaríem amb els nostres companys d'equip". Es van desplaçar al Kibbutz Yahel des de Tel-Aviv i "vam començar a treballar en els nostres projectes. Eren quatre dies per investigar, treballar, calcular i donar solució a un problema utilitzant el mètode d'emmagatzematge que ens havien assignat, en el nostre cas, les bateries de flux".

No eren pas unes vacances. "Vam dormir menys hores aquella setmana que en una setmana d'exàmens de batxillerat, ja que havíem d'acabar el projecte i preparar una presentació per exposar-la davant de set científics punters en l'àmbit científic-tecnològic i en l'energia renovable, els quals decidirien si els agradava o no la idea. I ho vam aconseguir" subratlla. El document que van presentar centrava la idea de subministrar energia solar a la ciutat durant el dia i emmagatzemar-la a la nit. "Pot semblar fàcil, però el repte eren els números (cost, beneficis, energia necessària per si hi ha núvol durant el dia, rendiments, espais, i un llarg etc.)" afirma.

Van competir 12 grups internacionals. El grup guanyador va presentar "una bateria pels cotxes elèctrics utilitzant grafè, material amb el qual s'augmenta el rendiment i s'allarga la duració de la bateria en un 90%". Ho resumeix com una experiència "molt positiva tot i no haver guanyat, ja que he conegut nous amics amb els quals he compartit més que ciència i tecnologia, hem compartit cultures, hem rigut molt i hem connectat. Molts d'ells m'han preguntat pels nostres costums i per la nostra religió; han fet que l'experiència hagi estat increïble, tot i ser d'un altre país, m'han obert les portes i m'han integrat com si fos un més d'ells. I és que hem intercanviat telèfons i m'han convidat a casa seva". Agraeix també que "vam ser tractats com científics de categoria en tot moment, el que ens va permetre treballar de manera molt còmoda i ens va donar la possibilitat de tractar amb respectats investigadors de l'àmbit de la ciència per resoldre els nostres dubtes i consultar les idees que teníem".