Laura Rosich, guanyadora del concurs de narrativa ràpida #ADSANTJORDI

"No és veritat que mai no m'hi hagués fixat, en la xemeneia, abans que passés tot: de petita ja hi jugava tot sovint. Comptàvem fins a vint i jo m'hi amagava darrere i m'hi arrambava tant que després se'm quedaven les totxanes gravades a la galta.

Però tothom a la ciutat sap que la xemeneia de Cal Font no serveix per a gran cosa. Forma part d'allò tan inconcret i melangiós que anomenem "paisatge". I prou. Per això el primer dia que misteriosament va començar a treure fum, de cop, no se'n sabia avenir ningú. Va ser de matinada, sobtadament, i els primers gasos semblaven boira. El Senyor Alcalde fou el primer a arribar, esparverat, i demanà de seguida pel responsable de la sala de màquines de la fàbrica. "És mort, senyor", no van trigar a dir-li. La fàbrica feia anys i panys que no funcionava, de fet no hi quedava ni un sol teler i a les immenses sales ja no hi cruixien les màquines, sinó que hi dominava el silenci més profund i contundent: el dels lectors. No hi havia, aparentment, cap responsable possible d'aquell desgavell.

Davant d'aquell succés tan insòlit, els ciutadans estaven desorientats, sí, però també encantats; en pocs dies el fum va començar a canviar de color, es passejava pels tons apastelats i pels vidriosos, a ritme canviant. Poc després van començar també les olors: de pastís de cireres, de poma al forn, de brisa marina, de bany calent al capvespre i de gespa acabada de segar. Alguns igualadins estaven queixosos perquè el fenomen era tan atractiu pels sentits que no els deixava concentrar-se en cap altra cosa. D'altres, n'estaven encantats perquè per fi se sentien més orgullosos que mai de la seva ciutat i en treien pit davant dels seus amics de Manresa.

Els científics de tot el món que van visitar la xemeneia van concloure, després de mesos d'estudi, que només hi havia una hipòtesi possible. Es tractava molt clarament d'una conxorxa dels llibres de la biblioteca per fer arribar les seves històries més lluny, més enllà de les lletres. Més enllà dels mons imaginaris. La ficció es rebel·lava per empènyer, també, les nostres vides en els dies grisos, en les ciutats desanimades i esporuguides. Ningú, però, revelar mai els títols ni els números de prestatge dels subjectes implicats: cal entendre que les obres dels mortals són més potents que els mortals mateixos".

Laura Rosich, Igualada, 23 d'abril de 2016