//Plugins sense CDN ?>
Una novel•la molt entretinguda que malgrat les seves quasi set-centes cinquanta pàgines es llegeix en un sospir. Una de les sorpreses de l’estiu gràcies al boca-orella dels lectors i que a la tardor arriba al públic en català. Una bona i refrescant novel•la.
L’església anglicana de Christchurch, Nova Zelanda, busca dones joves i respectables, versades en les tasques domèstiques i l’educació infantil, que estiguin interessades a contraure matrimoni cristià amb membres de bona reputació i posició acomodada de la nostra comunitat.
En una petita illa al sud d’Alaska, un matrimoni s’ensorra. En Gary, un home que fa trenta anya que emprèn tota mena de projectes fracassats, i la Irene, turmentada per una tragèdia d’infància, intenten refer la seva vida en comú. Desprès de jubilar-se, seguint un vell somni de joventut d’en Gary, decideixen instal•lar-se en una illa pràcticament deserta, on pretenen construir una cabana de fusta amb les seves pròpis mans.
Després de guanyar el Premi Llibreter amb Sukkwan Island, David Vann es confirma com una veu important de la nova narrativa americana. Una prosa dura, concisa, honesta i molt treballada. Desolacions. Caribou Island és una magistral i brutal novel•la sobre el drama de les parelles, els silencis rancorosos, l’amargor de les relacions, els somnis fracassats i les tragèdies quotidianes que empenyen a les persones fins als seus propis límits. Un retrat de la desolació, la violència i la foscor de l’ànima.
La meva mare no era real. Era un somni primerenc, una esperança. Era un lloc. Un lloc cobert de neu, com aquest, i fred. Un dia ennuvolat en què la llum atrapada feia resplendir com mai la vella pintura blanca de les façanes i jo tornava a casa de l’escola.