TORNAR

El llibreter recomana un viatge a Nova Zelanda i a una illa d'Alaska

'Al país del núvol blanc' i 'Desolacions. Caribou Island' són les dues novel·les per aquest octubre

cultura
Dilluns, 10 octubre 2011. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Londres, 1852: dues noies emprenen la travessia en vaixell cap a Nova Zelanda. Significa el principi d’una nova vida com a futures dones d’uns homes a qui no coneixen. Però trobaran l’amor i la felicitat a l’altra punta del món? Al país del núvol blanc és una novel•la sobre l’amor i l’odi, la confiança i l’enemistat, sobre dues famílies unides per sempre. Una novel•la amb dos grans personatges femenins que s’hauran d’adaptar a uns matrimonis per poders, a ser pioneres en la colonització de Nova Zelanda i a descobrir la cultura dels maoris.

Desolacions. Caribou Island, David Vann, Empúries, ed. 2011.

Una novel•la molt entretinguda que malgrat les seves quasi set-centes cinquanta pàgines es llegeix en un sospir. Una de les sorpreses de l’estiu gràcies al boca-orella dels lectors i que a la tardor arriba al públic en català. Una bona i refrescant novel•la.

L’església anglicana de Christchurch, Nova Zelanda, busca dones joves i respectables, versades en les tasques domèstiques i l’educació infantil, que estiguin interessades a contraure matrimoni cristià amb membres de bona reputació i posició acomodada de la nostra comunitat.

En una petita illa al sud d’Alaska, un matrimoni s’ensorra. En Gary, un home que fa trenta anya que emprèn tota mena de projectes fracassats, i la Irene, turmentada per una tragèdia d’infància, intenten refer la seva vida en comú. Desprès de jubilar-se, seguint un vell somni de joventut d’en Gary, decideixen instal•lar-se en una illa pràcticament deserta, on pretenen construir una cabana de fusta amb les seves pròpis mans.

Després de guanyar el Premi Llibreter amb Sukkwan Island, David Vann es confirma com una veu important de la nova narrativa americana. Una prosa dura, concisa, honesta i molt treballada. Desolacions. Caribou Island és una magistral i brutal novel•la sobre el drama de les parelles, els silencis rancorosos, l’amargor de les relacions, els somnis fracassats i les tragèdies quotidianes que empenyen a les persones fins als seus propis límits. Un retrat de la desolació, la violència i la foscor de l’ànima.

La meva mare no era real. Era un somni primerenc, una esperança. Era un lloc. Un lloc cobert de neu, com aquest, i fred. Un dia ennuvolat en què la llum atrapada feia resplendir com mai la vella pintura blanca de les façanes i jo tornava a casa de l’escola.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.