Lloll Bertran serà a casa, al Teatre Municipal, amb la versió femenina d''El florido pensil'

'El Florido Pensil', d'Andrés Sopeña, torna vint anys després de la primera i aplaudida adaptació teatral de l'hilarant llibre que aprofundia en l'educació franquista i l'escola del NO-DO. Fernando Bernués dirigeix aquesta adaptació de Kike Díaz i Guillem-JordinGraells, que torna per recordar- que encara queda molt camí per recórrer en matèria
d'igualtat entre homes i dones. Ara, però, tafaneja a l'aula reservada a les alumnes. Tendres criatures educades per ser mestresses de casa, esposes i mares. Però aquestes eixerides i entremaliades nenes –amb les cues desfetes i els mitjons caiguts– han crescut i recorden aquells vells temps per riure-se'n una estona i ho fan amb el posat irònic de cinc magnífiques actrius: Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti.

El Teatre Municipal l'Ateneu els obre el teló el proper diumenge, 30 d'octubre, a les 7. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d'Igualada
(c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a dissabte, de 7 a 9, i el dissabte i diumenge, d'11 a 2. També al web www.ticketea.com i, des d'una hora abans de la funció, a la
taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 20, 18 i 15 euros amb descomptes per a diversos col·lectius.

El florido pensil (nenes)

Aquesta és la història del dia a dia de cinc noies sotmeses a l'absurda i il·lògica brutalitat del sistema educatiu que va dominar l'Espanya de la postguerra. L'escola és
el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, i aquesta ideologia havia decidit posar al dia el més profund patriarcat medieval i portar-lo a les seves últimes
conseqüències. La dona va ser el principal objectiu de l'empresa moralitzadora, ja que estava naturalment destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir prole i en això es posaven d'acord pràcticament totes i tots: la mestra, el capellà, els pares, els
moralistes, les cupletistes, les escriptores de novel·les roses i, fins i tot, les professores de gimnàstica. En tots els escenaris de l'acció es veurà reflectit, de vegades a les
clares, de vegades mitjançant retorçades marrades, que només existien dos tipus de dones: les decents i les altres.

Repòquer d'actrius

Durant la dictadura franquista es va establir una educació diferenciada entre nens i nenes. El sistema educatiu instaurat durant aquest període tenia com a objectiu
inculcar els nous valors del règim amb coneixements diferenciats entre els dos sexes.  L'actriu igualadina Lloll Bertran és Quica Roure, la més rural de les cinc; prové d'una
masia, el seu ambient és molt català i li costa entendre el que es diu a l'escola. Victòria Pagès és Lola Briones, que prové d'una família d'emigrants; amb una difícil assimilació de Catalunya fa que tingui el cap a tres quarts de quinze. Roser Batalla és Roser Pujades; la seva família és molt roja i proletària, passen penúries econòmiques, tenen problemes amb la dictadura i ella és una amant incondicional de la lectura. Mireia Portas és Montserrat Arnús, la nena rica i consentida; és molt llesta però s'esguerra en aquella escola. Isabel Rocatti és Amparito Argelich que prové d'una família acomodada de comerciants; una noia pragmàtica, que toca de peus a terra i diu les
coses pel seu nom.

A més d'aquests personatges també fan papers de persones grans com la catequista Madre Angustias, la solterona i una mica alcohòlica Donya Jacinta Linares, el capellà
que va calent anomenat mossèn Baltasar, la criada gallega Simoniña, la professora de gimnàstica Donya Jimena o la inspectora d'educació de la secció femenina de la
Falange.