Lolita Flores fa volar ben amunt la Colometa de Rodoreda

Dolorosa, densa i emocionant. Així és l’adaptació en castellà que Joan Ollé ha portat dalt de l’escenari de l’obra universal La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Lolita Flores, propera, emotiva i platònica, no li cal res més que la cara, la paraula i l’expressivitat en els ulls per interpretar Colometa. Flores s’enfronta a un dur monòleg interior ple de simbolismes donant vida a un personatge que al llarg de l’obra passa per tres moments vitals; la càndida joventut, la solitària maduresa i la resignada vellesa. A una sola veu, aconsegueix convertir el dolor que viu la protagonista en una explosió d’emotivitat. D’una autenticitat esparverant, l’actriu madrilenya sembla que hagi viscut tota la vida al barri de Gràcia, quan en realitat, tot el que en pot conèixer ha estat de la mà del seu estimat pare.

Fantàstic també el treball de Joan Ollé, que ha fet un triple salt mortal apostant per una actriu de personalitat totalment oposada al personatge que interpreta i fent una adaptació de filigrana que acaba encaixant com anell al dit a Lolita Flores. Pel que fa a l’escenografia, no calen grans muntatges quan els ingredients principals són els millors: una actriu com Lolita, un text com el de Rodoreda i un director i adaptador com Ollé, fan que un tan sols calgui un banc vell i atrotinat i unes llumetes d’envelat que s’encenen i s’apaguen mandroses per explicar un gran clàssic de la literatura catalana del segle XX. També juguen un paper discret però imprescindible la llum i el so, que donen ritme i ajuden a pintar de matisos les emocions.

Qui no va estar a l’alçada de l’obra va ser el públic del Teatre Municipal l’Ateneu. Des del moment en què es van apagar els llums, el clàssic soroll de desembolicar caramelets va quedar en un segon pla per deixar pas a una orquestra incessant d’estossecs irrefrenables i sorollosos que fins i tot, en algun moment, eclipsaven la veu de Lolita Flores. Malgrat això, l’actriu va acabar la representació emocionada i va dirigir unes paraules d’agraïment: "mi alma está repartida entre Catalunya, Andalucía y Madrid, no saben lo que significa para mí que me hayan permitido disfrutar de mi Colometa".  Aquesta brillant versió en castellà de l’obra de Rodoreda, certifica que la literatura, la llengua, el teatre i la cultura en general, van més enllà de la política.