//Plugins sense CDN ?>
Pepita Jorba, directora de l’Escola Municipal de Música, obrí l’acte, i l’hora de presentar a Ton Munné —creador de l’instrument i també treballador del centre— va comentar que per l’escola era un goig poder fer visible la seva tasca com a constructor d’instruments.
Ton Munné va explicar com s’havia introduït en el món de les gralles, com havia anat fent proves, quines eren les eines usades i quins són els instruments que fins ara ha anat construint. Per la seva banda, Daniel Carbonell —concertista, professor de gralla de l'ESMUC i col·laborador de Ton Munné en la construcció de la gralla subbaixa— va presentar cada un dels instruments de la família de la gralla i va explicar les diferències respecte a altres instruments semblants, com són les dolçaines o les tenores.
Segons Daniel, l’ús de les gralles no s’havia limitat a l’acompanyament musical a l’hora d’aixecar castells, sinó que a mitjans del segle XIX i principis del XX eren freqüents els grups de varies gralles i tabal per interpretar ballables i peces de moda: la gralla baixa era habitual en aquells grups però se’n va perdre l’ús amb l’aparició dels nous conjunts de ball i modes musicals.
Noves possibilitats per a la gralla
En canvi, la gralla subbaixa, creada per Ton Munné, és d’invenció moderna, no respon a cap tradició prèvia però sí a la necessitat de poder formar conjunts de gralles a tres i quatre veus permetent als compositors que cada gralla pugui assolir un paper propi més destacat, jugar amb els cromatismes i crear una major complexitat harmònica.
Compaginant les explicacions, Daniel Carbonell oferí un petit concert amb cada una de les gralles, rebent tots dos: en Ton com a constructor i en Daniel com a intèrpret, molts aplaudiments en finalitzar l’acte, del nombrós públic assistent.