//Plugins sense CDN ?>
La sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada acollirà aquest vespre –a 2/4 de 8- una mostra del recull en un acte d’homenatge i presentació del disc.
Núria Candela diu Maria mercè Marçal amb música de Concepció Ramió. És el subtítol i n’és també l’essència, una rapsòdia acompanyada, no són pomes cantats. La compositora Concepció Ramió ho defineix com “un decorat musical per damunt del qual la lletra, el text n’és el protagonista”. La música embolcalla i acompanya, no té fraseig ni una línea concreta per no interposar-se al text,” és una música oberta on les intèrprets han de reaccionar en funció del que els transmet el poema”.
La major part d’acompanyaments són notes llargues, un fons. Altres, ‘El meu amor sense casa’ o ‘La sextina reivindicativa’ compten amb un acompanyament minimalista, sense fraseig clar, subtil, un decorat efímer. Isabel Casas va ser l’encarregada d’escollir els poemes, i tot i que es va fer des de la intuïció, sí que es van triar els que recitats s’entenguessin millor, els més directes, descartant així els que són una mica més críptics.
En aquesta ocasió la mateix Núria Candela i la violoncel·lista Eva Gumà oferiran una mostra, inclosa una sextina de l'autora, inèdita fins la publicació del CD
Els antecedents
La producció que avui es presenta enregistrada, es remunta al 1999, quan, un any després de la mort de la poetessa, es va preparar un espectacle amb música, rapsòdia i dansa en homenatge a l’escriptora.
“En aquell moment –recorda Ramió-, tot es va fer amb els recursos que tenim a l’abast, les intèrprets eren alumnes de l’escola de música… era més casolà, però vam aconseguir reunir i contactar a moltes persones amb qui d’una manera o altra es va establir una relació, un lligam. Dones d’Igualada tot just naixia i amb la màgia de l’espectacle, de tot plegat, es va marcar un punt i apart en moltes vides.”
Concepció Ramió insiteix en què els 10 anys són només una coincidència ja que el projecte d’enregistrar el que va ser el 1999 hi era des de fa temps, “però fins ara no hem pogut tirar-ho endavant”.
“L’enregistrament ha estat fet des d’una vessant completament professional, però hem aconseguit recuperar la sensació i la màgia d’aquell primer espectacle”.
Sort que no sabem tota la veritat.
http://cimeraextra.blogspot.com/2009/10/una-altra-de-kinkis-segona-part.html
Paco, el rècord el deu tenir un alcalde la Conca d’Òdena amb 30 anys agafat a la cadira. Visca la renovació i regeneració política.
Demasiados años de muchos cargos electos, en la politica municiplista, por parte de Alcaldes y Concejales de todos los partidos sin distingos de unos y otros,la Democracia, es buena, pero con... Llegir més controles mucho más estrictos sobre aquellos que administran y gestionan los recursos economicos que aportamos todos con nuestros impuestos.Saludos.
Peró encara algú es pregunta perquè la gent no va a votar?, si investiguen tots els ajuntaments i estaments públics, faltarien presons.O sento per els politics honestos que hi son, però... Llegir més s’estan quedan en minoria.
L'escurço igualadi
Igualada
19 de novembre 2009.07:33h
Jo crec que el SR. GARZON hauria de passar per aqui a Igualada
Jo no tinc cap propietat a Andorra, pero tampoc soc alcalde.
Jo no vaig tard a traballar ni pago cotxes i remodelacions de cases als... Llegir més fills, tampoc soc regidor d’urbanisme.
Jo no disenyo pilones triangulars perque siguin mes perilloses, tampoc soc arquitecte municipal.
En fi de moment prou