//Plugins sense CDN ?>
Coincidint amb l'exposició de les restes del Sireni de Santa Maria de Miralles al Museu de la Pell, i amb el benentès de la Setmana de la Ciència; avui dissabte, ha tingut lloc una jornada d'història natural a Igualada.
Avui dissabte 19 a les 10 del matí, a l'edifici igualadí de l'Adoberia Bella una s'ha dut a terme una xerrada sota el nom de 'El sireni de Santa Maria de Miralles i els altres prototeris de Catalunya'. L'assistència ha estat prou bona i ha estat un punt de trobada per professionals i amants del món de l'arqueologia i la paleontologia.
L'acte ha comptat amb la presència d'experts en el tema del panorama català. La presentació de la jornada ha anat a càrrec de M. Àngels Blasco. La primera conferència del matí, "El sireni de Santa Maria de Miralles" l'ha dirigit Joan Pastor. Ell va ser el descobridor de la troballa. També l'ha acompanyat, un membre del CECI, el Dr. Josep Romero. Més endavant s'ha pogut gaudir de l'audiovisual "El sireni de Montserrat", produït per l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia.
La tercera ponència, "Els sirenis fòssils eocens trobats a Catalunya" ha estat pronunciada pel paleontòleg del Museu Geològic de Catalunya, Francesc Farrés. Per acabar, Jordi Balaguer ha exposat "Prototherium ausetanum, un nou sireni de l'Eocè".
La importància de la troballa de les restes a Miralles
La quantitat de restes trobades d'un mateix individu, la seva antiguitat i l'estat de les peces, aïllades totalment de la roca, fan que es tracti d'una de les més importants de Catalunya i surt més enllà de l'àmbit del país. El sireni de Miralles és del gènere Prototherium, un mamífer herbívor aquàtic que vivia en aigües poc profundes i càlides, mesurava entre dos i tres metres de llarg i podia arribar a pesar uns quatre-cents quilos. Aquest manatí estava situat dintre dels sediments marins del grup Santa Maria i concretament de les margues de la Formació Collbàs, amb fauna marina abundant i amb una antiguitat de 42 a 49 milions d'anys, durant l'Eocè, quan tota la comarca estava ocupada per un mar tropical. Les vint-i-una costelles, tretze vèrtebres i la mandíbula inferior sencera constitueixen un dels exemplars més complets d'aquest tipus d'exemplars trobats a Catalunya.