//Plugins sense CDN ?>
L’actriu Mercè Arànega es posa a la pell, el pensament i la denúncia de l’escriptora i activista italiana Michela Murgia, per convertir-se en la protagonista d'un monòleg que denuncia l'actual onada de feixisme arreu d'Europa i la resta del món. L’espectacle Instruccions per fer-se feixista, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz, es podrà veure al Teatre Municipal Ateneu, el diumenge 21 d’abril, a les 6 de la tarda.
Les entrades tenen un preu de 22, 20 i 17 €, amb els descomptes per a diversos col·lectius, i es poden adquirir per internet a www.teatremunicipalateneu.cat. o al Punt de difusió cultural d’Igualada (La Sala) c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu) i des d’una hora abans el mateix dia de la funció a la taquilla del teatre. Durant aquesta setmana, els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros.
Mercè Arànega parla com si ella mateixa fos una feixista i es dirigeix a l'espectador, de manera molt intel·ligent, explicant-li les excel·lències d'aquesta ideologia, com si, en certa manera, el volgués convèncer del seu projecte. I, poca broma, perquè amb aquest exercici irònic, l’autora desemmascara el discurs de l'extrema dreta, deixa en evidència quines són les claus que fan que milers de persones facin seva aquesta política xenòfoba, masclista i, moltes vegades, repressora. El discurs feixista és coherent, profundament trampós, però el seu engranatge funciona.
L'assaig de Michela Murgia (1972-2023), que tenia una gran projecció pública al seu país, és tota una provocació. Un text ple d'ironia i amb una mirada àcida sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L'última reencarnació dels moviments d'ultradreta.. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic.
Irònica, lúcida i intel·ligent, aquesta peça neix de la reacció gairebé defensiva davant l’augment de representativitat de l’extrema dreta arreu. Ho fa amb la necessitat urgent d’evidenciar i desemmascarar el populisme de caire totalitari que, com una taca d’oli, està impregnant, de manera inexorable, el continent europeu.