Mercè Arànega interpreta Neus Català al Teatre Municipal l'Ateneu

El Teatre Municipal l’Ateneu d'Igualada tanca la temporada teatral 2015 amb 'Neus Català, un cel de plom', dirigida per Rafel Duran, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i interpretada per Mercè Arànega. L'espectacle, que és una adaptació teatral de la novel·la de Carme Martí sobre la vida de Neus Català, vol ser un viatge a través de la memòria i un homenatge al sacrifici i a la lluita d'una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans. Aquest monòleg es representarà el proper dissabte, 12 de desembre, a les 9. Anoiadiari sorteja entrades per assistir-hi.

L'obra arriba a Igualada coincidint amb l'Any Neus Català, impulsat per l'Institut Català de les Dones amb motiu del centenari del naixement d'aquesta supervivent dels camps d'extermini nazis. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística (c/ Garcia Fossas, 2) avui divendres, de 7 a 9, i  dissabte d'11 a 2. També una hora abans a la taquilla del teatre, al Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 15 i 12 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius. També es poden comprar a www.ticketea.com.

Neus Català, cent anys de lluita per les llibertats

La vida de Neus Català i Pallejà (Els Guiamets, 1915), la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de dones de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. En esclatar la Guerra Civil espanyola va involucrar-se en la lluita antifeixista des de Barcelona però la derrota dels republicans la va obligar a exiliar-se a França. L'any 1939 va creuar la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt, que estaven sota la seva cura. Durant la II Guerra Mundial va formar part de la resistència francesa, fins que la van detenir i la van deportar al camp d'extermini de Ravensbrück i Holleischen. Allà va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits, un món que definia afirmant que "envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada em sabia acompanyada; en la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres".

Va sobreviure a l'horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre companyes. Quan va ser alliberada, es va prometre no oblidar. És presidenta de l'Amical Ravensbrück des de la seva fundació (2005), Creu de Sant Jordi (2005), Catalana de l'Any (2006), Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014), Medalla Centenària de la Generalitat (2015) i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015) en reconeixement a la seva trajectòria en el camp de la lluita per les llibertats democràtiques.

L'obra descriu com Neus Català venç la voluntat de deshumanització del règim nazi i, no només això, sinó que construeix una veu pròpia fugint de la individualitat i creant una consciència profunda de col·lectivitat amb dones, republicans, refugiats i exrefugiats. Neus Català té una veu a l'escenari que conté moltes veus. Una veu que en els nostres temps té tot el sentit que dialogui amb el públic sobre el nostre passat i la nostra contemporaneïtat. I, en un gran exercici actoral, Mercè Arànega, lluny d'imitar Neus Català, la interpreta. En capta l'essència, el dolor, la ràbia i es fa seva una biografia. La filtra amb la seva saviesa escènica.