Un microconte del capelladí Joan Pinyol vesteix la façana del departament de cultura de les comarques centrals a Vic

El Departament de Cultura exposarà vol contribuir a la creació literària d’aquest gènere. Amb aquesta iniciativa es pretén sorprendre als lectors, jugar amb l’ambigüitat i deixar que cadascú interpreti de manera lliure el conte. En aquest sentit, es podrà gaudir d’una lectura breu però alhora intensa.

A Vic, s’exposarà un microconte inèdit de l’escriptor Joan Pinyol. El text restarà penjat durant la diada de Sant Jordi de la façana de la seu del Departament de Cultura a les comarques centrals (Plaça Major, 37).

L’escriptor Joan Pinyol reconeix que la passió pels microcontes –que l’ha portat a publicar-ne fins al moment tres reculls i a dur a terme diverses iniciatives al voltant del gènere, a més de múltiples xerrades i tallers arreu del territori- li ve de la passió per l’obra de Pere Calders, el veritable estímul de la seva activitat literària després dels deu anys en què va tenir la sort de compartir amb ell una relació epistolar.

Tanmateix, es mostra agraït que des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura se li hagi confiat l’elaboració d’un microconte dins la celebració de Sant Jordi pel que té de difusió d’un gènere narratiu que mica a mica va guanyant el seu terreny entre la població i que només té de menor la seva extensió. Afegeix que, com deia Heinrich Heine després d’escriure un microconte “No he estat més breu perquè no he tingut temps”.

A banda de Vic, a Manresa, s’exposarà un microconte de l’escriptor Antoni Pladevall i Arumí. L’obra restarà penjada fins al 28 d’abril de la façana de la Biblioteca del Casino (Passeig Pere III, 29). Aquesta obra va estar exposada l’any passat a la seu dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura.

Punts de llibre amb els microcontes

Els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central han editat també punts de llibre amb els mateixos microcontes de Joan Pinyol i d’Antoni Pladevall i Arumí. Se'n trobaran a les biblioteques de Manresa (Centre Cultural El Casino i Ateneu Les Bases) i de Vic (Biblioteca Joan Triadú) durant la diada de Sant Jordi.

Joan Pinyol

(Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Fins avui ha publicat setze llibres, entre altres, Avinguda Capri (Columna, 1999 –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana), Ningú ve fet a mida (Res Publica, 2001 –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa), Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig, 2001 –I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–), Stòitxkov i Sofia (Brosquil, 2003 -Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa), Dorotea i la joia gegantina (Brosquil, 2005), Micromèxics (Brosquil, 2007 -Premi de Narrativa Vila de Puçol), Pilota de Set, (Proa, 2008 - XLIII Premi Recull de Narrativa-), Fi de curs a Bucarest (Baula, 2008), Glops (Petropolis, 2009), Planeta Lluç (Aire, 2012), Perquè som poble (Llangardaix, 2013), Ningú no mor (Onada, 2013) i Aventures i pintures. Josep Costa Solé -1913-2003- (Ajuntament de Capellades, 2014).

També és autor de diferents dossiers didàctics a partir d’obres d’altres autors, com K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella i Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals.

Microconte de Joan Pinyol

El drac confessa a Sant Jordi que no suporta més la cremor d’estómac i el cavaller li suggereix que, en lloc de guspires roents, llenci paraules d’amor a través dels queixals. Quan el sent, la princesa se n’enamora i li regala una rosa. Gelós i abatut, el sant patró galopa fins que es fon a l’horitzó. Per Sant Drac, bèstia i princesa festegen l’amor al Llac Ness, amb la il·lusió d’una retrobada familiar.

Microconte d'Antoni Pladevall i Arumí

El tractorista es presenta a l’era del mas amb el Massey Ferguson molt accelerat i espanta els ànecs que jeien a l’ombra de la figuera borda. La iaia s’aixeca del llit molt enrabiada, obre de bat a bat la finestra de la cambra i llança una espardenya contra el visitant inoportú que li acaba d’esguerrar la migdiada. Ell s’hi torna de seguida oferint-li una rosa embolicada amb un somriure.