El millor circ de petit format arriba al Teatre de l'Aurora

Aquest cap de setmana, en funcions de dissabte i diumenge, el Teatre de l'Aurora presenta 'Eix' de la companyia Hotel Iocandi, "un espectacle de petit format basat en el circ i el pallasso on Tomeu Amer construeix un personatge encisador que, amb l'única ajuda d'una canya de pescar i una pista de fusta circular, retrata un món que s'acaba perquè, com tots sabem, el peix més gran sempre es menja el petit", com presenten des de la sala igualadina. Hotel Iocandi és una de les millors companyies de circ del país. Amb aquest espectacle van guanyar el Premi Moritz de FiraTàrrega a la millor estrena d'arts de carrer 2019 i Premi Drac d'or al Millor espectacle de carrer de la Fira de Titelles Lleida 2021.

Des del Teatre de l'Aurora assenyalen que 'Peix' és "una reflexió, des de la poètica de l'absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l'impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l'enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades."

L'espectacle ha tingut una bona acollida de públic. També de premsa. En aquest sentit, Jordi Bordes, del portal especialitzat en arts escèniques Recomana.cat, va escriure sobre l'espectacle que es veurà aquest cap de setmana a Igualada: "L'acròbata especialista de fer equilibris amb l'escala ha bastit un personatge vulnerable però d'una sola peça, íntegre. Perquè el treball actoral és honest i s'ha cuinat a foc molt lent, un luxe que permet gaudir del privilegi d'un espectacle carregat de capes i que transita des de l'emoció més profunda a la incertesa o el despropòsit més còmic". Per la seva banda. Oriol Puig va escriure a Núvol: "Peix és un espectacle rodó. Aconsegueix fer-nos reflexionar sobre un turisme que arrasa la terra per on passa ("Fiesta! Mediterráneo!") i d'un mar que està al límit de les seves possibilitats. Sense sermonejar, sense trampes i, el més important de tot, sense paraules"