Bellprat ha perdut bona part del seu entorn natural amb l'incendi que en dos dies ha calcinat més de 1.000 hectàrees del terme municipal. Amb tot, ha sobreviscut l'element més icònic de Bellprat: el castell de Queralt, amb l'ermita de Sant Jaume.
Perspectiva del castell, després del foc FOTO: Damià Amorós Albareda
Es trobava a Santa Coloma de Queralt "quan vaig veure aquella bafarada". Va viure amb el cor encongit les primeres hores de l'incendi. Aquest dilluns al matí es va atansar amb la ràdio a les àrees que el foc havia calcinat. Damià comenta que "seguia fent tuf de cremat i podíem sentir com els rostolls encara espetegaven. Era un ambient lúgubre". Amb tot, va sentir una gran alegria quan "vaig veure que l'ermita de Sant Jaume estava bé i s'han mantingut quatre pins que té a la vora". Una altra visió esperançadora va ser "que la senyera dels Queralt, un lleó rampant, encara onejava al castell".
Afegeix que "la gent pensa que la pedra aguanta el foc, però a altes temperatures pot rebentar. Els elements de fusta i el morter que formen part dels murs del castell podien patir, però per sort no els va passar res". I hi havia un altre risc, que si es llançava aigua per a l'extinció, també repercutís negativament en l'estabilitat de la construcció, però no es va arribar a aquesta situació.
Durant la llarga jornada de diumenge, el front del foc es va anar aproximant a Miralles i Tous. En el cas de Miralles, municipi amb masies disseminades, la situació va ser especialment crítica, també pel que fa al Castell de Miralles. Damià apunta que "no va quedar afectat" i que el perill va ser menor. Un altre efecte de l'incendi va ser la detonació de bombes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El foc "pot portar al descobriment d'algunes restes de la guerra, com trinxeres, si ha destruït la vegetació que les ocultava".