El "miracle" de l'ermita i el castell de Queralt

L'historiador de l'art Damià Amorós i Albareda va ser un dels primers en atansar-se a un dels elements més icònics de la Baixa Segarra, el castell de Queralt, després de l'incendi. Situat al terme municipal de Bellprat, l'escomesa de les flames va devorar el paratge on s'alça aquesta construcció del segle X, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Després del pas del foc, tant l'ermita com el castell han sobreviscut. L'historiador manifesta que "vaig estar al punt de control de l'incendi, amb els companys d'Espluga FM Ràdio. Feia feredat". Aquestes primeres hores, ha pogut constatar que malgrat la virulència de l'incendi, els castells de Miralles i Queralt s'han salvat. Resta per saber com es troba l'ermita de Sant Cristòfol. Els tres castells que "ens preocupaven que hi arribés el foc, els de Roqueta, Miralles i Queralt, només aquest darrer ha quedat dins del perímetre".

Es trobava a Santa Coloma de Queralt "quan vaig veure aquella bafarada". Va viure amb el cor encongit les primeres hores de l'incendi. Aquest dilluns al matí es va atansar amb la ràdio a les àrees que el foc havia calcinat. Damià comenta que "seguia fent tuf de cremat i podíem sentir com els rostolls encara espetegaven. Era un ambient lúgubre". Amb tot, va sentir una gran alegria quan "vaig veure que l'ermita de Sant Jaume estava bé i s'han mantingut quatre pins que té a la vora". Una altra visió esperançadora va ser "que la senyera dels Queralt, un lleó rampant, encara onejava al castell".

Afegeix que "la gent pensa que la pedra aguanta el foc, però a altes temperatures pot rebentar. Els elements de fusta i el morter que formen part dels murs del castell podien patir, però per sort no els va passar res". I hi havia un altre risc, que si es llançava aigua per a l'extinció, també repercutís negativament en l'estabilitat de la construcció, però no es va arribar a aquesta situació.

Durant la llarga jornada de diumenge, el front del foc es va anar aproximant a Miralles i Tous. En el cas de Miralles, municipi amb masies disseminades, la situació va ser especialment crítica, també pel que fa al Castell de Miralles. Damià apunta que "no va quedar afectat" i que el perill va ser menor. Un altre efecte de l'incendi va ser la detonació de bombes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El foc "pot portar al descobriment d'algunes restes de la guerra, com trinxeres, si ha destruït la vegetació que les ocultava".