Vora les dotze del migdia, un cop va finalitzar l'Ofici Solemne, la plaça de l'Església de Tous va tenyir-se de morat. El clàssic pilar inicial va emergir d'entre la multitud i va ser el simbòlic tret de sortida de l'esdeveniment. En forma de cercavila, presidida per la secció de tabals igralles dels Moixiganguers, es va acompanyar als vilatans cap a la plaça de l'Ajuntament. Allà la colla igualadina va començar a demostrar que la feina s'ha anat fent bé al llarg de la temporada. El primer castell que es va poder veure va ser un 4d7 amb agulla, que malgrat van ser necessaris dos intents, es va poder descarregar.

Després, un dels plats forts que havien promès, el 3d7 aixecat per sota. Es tracta d'un castell molt singular, no pas per l'estructura, sinó per la forma de construir-lo, ja que literalment s'aixeca des del terra. El primer intent no va ser molt exitós: l'enxaneta, que esperava que el castell acabés de pujar per coronar-lo, va caure juntament amb l'acotxador a les darreres aixecades; van desmuntar el castell i  després hi van tornar, aquest cop de 6 pisos, en lloc del 3 de 7 que havien plantejat en un inici.

També es van poder veure altres castells com el 5 de 6 o el 4 de 7, i per acabar aquesta singular jornada castellera, els igualadins van aixecar els típics pilars al balcó de l'Ajuntament. Aquest acte serveix d'agraïment a la canalla la valenta feina que duen a terme al llarg dels mesos que dura la temporada. Com cada any, es va seguir una dinàmica molt original: els més petits de la colla van enfilar-se a dalt del castell, van fer l'aleta i a continuació entraven al balcó de l'edifici del batlle, per fora. Així repetidament fins que tots els infants ajudats per companys de colla van aconseguir arribar a dalt.