Els Moixiganguers ja són 'una colla de 8'

Els igualadins, havien anunciat la mateixa setmana, i accelerant els pronòstics de la tècnica, el quatre de vuit en primera ronda. Els assajos previs havien aconsellat als seus responsables avançar l’atac definitiu a la nova categoria dues setmanes, i aprofitar d’aquesta manera els estímuls i sensacions especials que dona l’exhibició de Sant Bartomeu a Igualada. I tal dit, tal fet. En primera ronda, actuant primers, els Moixiganguers davant una enorme gernació, planten els baixos i la pinya del carro gros. Segons i terços veuen les mides correctes, i les gralles comencen tot seguit a convertir-se en la referència sonora que marca la batuta cap a l’objectiu somniat. Els castell puja tranquil, força parat, quadrat. A l’entrada de la canalla,

una petita indecisió, però només això, petita, com un lleu respir abans d’atacar el cim, que s’assoleix tot seguit, davant una plaça que embogeix. No s’ha acabat, però, queda la baixada, que potser un pèl més bellugadeta, però sense perdre ni molt menys les formes generals, comença a obrir-se camí. La canalla vola per sobre el tronc, quints i quarts veuen l’objectiu més a prop, i tant sols pocs instants després, les pors, les temences, el “quan serem una colla de vuit?”, deixen lloc a les llàgrimes d’alegria i emoció, a l’objectiu complert, al millor regal del quinzè aniversari, a l’admiració de tota una plaça que veu com els morats igualadins aconsegueixen en el seu primer intent, descarregar el quatre de vuit, el carro gros, el passaport

a la categoria de vuit, el somni fet realitat. I és que no són gaires les colles que ho han aconseguit fer-ho com els Moixiganguers, a la primera, i amb una més que acceptable execució.

Però aquest èxit esclatant, no va desconcentrar a la colla dirigida per Miquel Bernadí. En segona ronda, per tranquil.litzar, potser per baixar una mica el ritme cardíac, els

Moixiganguers afronten el cinc de set, el sostre de la colla fins fa només un any. Una solvent execució torna a confirmar que li tenen ben presa la mida a aquesta construcció, que es descarrega de forma satisfactòria. I en tercera ronda, el tres de set aixecat per sota, un any després d’assolir-lo per primera vegada a la mateixa plaça. En aquesta ocasió, el mateix resultat final, és a dir, descarregat, sense passar ni molt menys els patiments i emocions d’un any enrere. En això, també es notà, que la colla evoluciona més que adequadament.

Per acomiadar-se d’aquest dia tant especial, vano de cinc, i pilar de quatre al balcó. Recepció consistorial posterior per commemorar l’efemèride, i a celebrar-ho en família o amics. La feina feta, les millors sensacions passades, l’orgull de portar una camisa, l’escalf d’una plaça que estima, acarona i anima els seus, els Moixiganguers, la seva particular moixiganga.

Els castellers de Vilafranca acompanyen el 3 de 9 amb una espectacular actuació

Pel que fa a les colles foranes, els Castellers de Vilafranca protagonitzaren el segon gran focus d’atenció de la diada. En primera ronda, plantaren amb una insultant execució, el quatre de vuit amb l’agulla, que descarregaren sense aparents problemes, davant una enorme expectació pel que pogués deparar la jornada. A la segona ronda, arribà el moment culminant de la seva actuació. El tres de nou, tornava a aparèixer després d’uns quants anys sense

construccions d’aquest nivell a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. Una execució ràpida i aparentment senzilla, portava a la segona gran alegria de la jornada, amb un tres de nou descarregat amb una autoritat esclatant. Fins i tot el més neòfit preguntava per la plaça si aquesta colla preparava quelcom més gran per ben aviat, doncs com se sol dir, els verds enguany tornaren a imposar els millors galons a la plaça igualadina, sense pràcticament despentinar-se. Però aquí les emocions no s’acabarien. En tercera ronda, els vilafranquins plantaren també un bonic tres de vuit amb agulla, que es veia a Igualada per primer cop. Altra vegada, sense massa problemes per descarregar-lo. I en ronda extra de pilars, un aparentment

fàcil pilar de set amb folre, també descarregat, a la primera. Senzillament sensacional, per treure’s el barret.

D’altra banda, els Minyons de Terrassa, fidels a la seva cita amb la plaça igualadina, i una mica curts d’efectius en la seva tornada de les vacances, plantaren i per aquest ordre, el quatre de vuit, la torre o dos de set, i el tres de vuit, tot descarregat a la primera. Tancaven actuació amb dos pilars de cinc simultanis.

Jordi Segura - Moixiganguers d'Igualada