//Plugins sense CDN ?>
Després dels dos pilars de quatre de salutació, els de la camisa morada afrontaren en primera ronda el seu principal repte de la jornada, el cinc de set. El castell pujà prou ràpid, malgrat alguna disfunció poc greu en la col·locació del tres i la torre. Tot i aquestes petites dificultats, el cert és que després de la doble coronació, el castell es descarregà sense més problemes i els igualadins van poder anotar-se un nou èxit amb aquesta construcció.
En segona ronda fou el torn del quatre de set, una prova més de cara a l’anhelat quatre de vuit que els Moixiganguers ben aviat es podrien tornar a plantejar. Com ja és habitual, l’estructura no patí cap mena de dificultat i es descarregà sense més problemes. En tercera ronda, el tres de set rubricava una actuació prou completa, amb tots els castells descarregats a la primera. Amb el pilar o espadat de cinc, els de la camisa morada s’acomiadaven de la Plaça de la Vila de Salt.
Pel que fa als Marrecs de Salt, tingueren una actuació una mica irregular, tot i que sortosament, no hagueren de lamentar cap caiguda. Al pilar de quatre caminat amb el qual entraren a plaça, hi afegiren en primera ronda un cinc de set, després d’un primer intent desmuntat. A la segona ronda fou el torn del quatre de vuit o carro gros, que malauradament hagueren de desmuntar en dues ocasions consecutives, quan la construcció oferia molt bona planta, sobretot en el segon intent. En tercera ronda, però, els Marrecs s’apuntaren el seu millor castell de la jornada, com fou la torre o dos de set, que descarregaren amb solvència, abans d’acomiadar-se amb un vano de cinc.
Pel que fa als Angelets del Vallespir reeixiren en els seus intents de tres de sis, i quatre de sis net, mentre que no pogueren fer el mateix amb la torre o dos de sis, que patí una caiguda sense més conseqüències.
Jordi Segura- Moixiganguers Igualada