'El Molí de l'Abadia i els seus moliners'

El monogràfic 'El molí de l'Abadia i els seus moliners', forma part del projecte global d'investigació 'El rec, bressol de la indústria igualadina', que té com a objectiu estudiar, a través d'un anàlisi històric i econòmic, els usos i activitats que s'han anat produint al llarg del temps a la zona del rec, i el paper que hi han jugat diversos edificis emblemàtics com la Igualadina Cotonera, sobre la que s'han fet diversos estudis, o 'Macià Vila i el Vapor Cremat' del que se n'ha fet també un monogràfic com el que es presenta avui.

Darrera aquest projecte, que és capitanejat per Pere Pascual, Magí Puig i Josep Riba, hi han treballat també Joan Caballé i Carme Farreras. Pascual explica que 'el molí de l'Abadia és l'edifici més antic que es conserva a Igualada'. La culminació del projecte serà un llibre que recollirà, a banda d'una síntesi dels monogràfics, una primera part amb una perspectiva general dels canals industrials a Catalunya, sobre la legislació de l'aprofitament de les aigües, i els usos industrials i agrícoles que s'han fet històricament del rec, i les seves característiques.

En Pere Pascual ens ha avançat alguns dels detalls històrics del molí que podem trobar al llibre:

La història del Molí de l'Abadia es remunta al s.XII

Tal i com ha explicat Pere Pascual, els orígens del molí són a l'època feudal, en què era del senyoriu del monestir de Sant Cugat, d'aquí el nom d'Abadia. Després de ser de condomini compartit amb el rei, aquest va vendre la seva part de molí i rec als senyors de Montbui i Igualada, com a vila, va comprar la resta del rec al monestir, juntament amb el domini de la pròpia vila.

Quan al s.XVIII es va crear el Real Patrimoni de Catalunya, el rec va esdevenir d'ús públic i els senyors de Montbui ja només tenien en propietat el molí, que va passar a través de casaments, al Marquès de Dos Aigües, valencià. Al marquès li va comprar Joan Soler, el gendre del primer moliner del que parla el llibre, Ramon Alert.

Joan Soler, industrial emprenedor

El monogràfic parla des moliners dels segles XIX i XX, i explica que Ramon Alert era negociant, feia diners amb l'arrendament dels cobraments feudals que encara hi havia. Soler, el seu gendre, també va començar a fer dinrs així, però se'l considera un moliner polifacètic, perquè va formar part del negoci de la filatura hidràulica sent soci d'una empresa que treballava el fil en una fàbrica, ca l'Alert, al pas del riu per Vallbona.

El fil de ca l'alert era comprat per molts fabricants igualadins i aviat Soler va ser prou ric per comprar cases, terrenys, i part de l'horta vella. En destaca el Mas Capell, una casa d'hortolà.

El vapor desplaça el molí hidràulic

Soler, sense fills, va llegar tot el seu patrimoni a una afillada, de la que ningú sabia qui eren els seus pares. Ella, el seu marit i el seu fill van ser moliners de l'Abadia, molí de farina, però el nét fou l'últim: la irrupció de la maquinària de vapor va fer que a mitjans del s.XIX ja no fos rendible moldre farina amb la força hidràulica, les grans farineres anaven amb vapor, i més tard va arribar l'electricitat. La família va caure en un important declivi econòmic, i cap als anys 20 del segle XX ja no tenien ni la fàbrica de Vallbona.

Actualment el molí de l'Abadia conserva bona part de la seva estructura, la part que no va quedar malmesa per la bomba que hi va caure durant la guerra civil. S'hi poden apreciar les dues plantes, i s'hi endevina la planta soterrada, on entrava l'aigua que feia funcionar el molí, però ara està plena d'aigua i de llot i no s'hi pot accedir.

____________________________________

'El molí de l'Abadia i els seus moliners', auditori del Museu Comarcal.

Aquest dijous 11 a les 8 del vespre