Es mor la mecenes catalanista Maria Teresa Sàbat

Sàbat, després d’una infantesa i una joventut lligades a Igualada, a l’Ateneu Igualadí i als cercles intel·lectuals més notables de Barcelona, Sàbat va veure com, amb només 25 anys, esclatava una guerra que li impediria desenvolupar tots els seus anhels. Amb 28 anys, un cop les tropes franquistes van derrotar el govern legítim de la República, ella i el seu marit es van exiliar a Catalunya Nord, durant gairebé un any, primer a Perpinyà i després a Prada de Conflent. Allí van retrobar-s’hi amb destacats intel·lectuals catalans a l’exili, com Josep M. de Sagarra, Pau Casals, Pompeu Fabra, Alexandre Plana, Joan Alavedra, Pau Romeva, Maurici Serrahima... A algun d’ells, fins i tot, el van ajudar a sobreviure econòmicament.

Després de l’exili, van instal·lar-se a Barcelona, i el 1943 van fundar l’entitat La Benèfica Minerva, juntament amb el mecenes Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, amb l’ànim de mantenir financerament institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Estudis Universitaris Catalans i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, d’una banda, i la de procurar uns certs ingressos econòmics als escriptors catalans retornats de l’exili, com Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Pau Romeva, Carles Riba i Alexandre Galí. Fins i tot, La Benèfica Minerva va arribar a cedir a l’IEC uns despatxos de la seva seu perquè els pogués utilitzar com a instal·lacions de treball. Són vàries les fonts que coincideixen en ressaltar que la dedicació de Sàbat i Puig i Quintana va ser clau perquè fins a una sentantena d’industrials, financers, metges i advocats s’impliquessin financerament amb La Benèfica Minerva i aquesta pogués desenvolupar la seva tasca de mecenatge.

La Benèfica Minerva, reconvertida posteriorment en l’Agrupació Cultural Minerva, va patir un seriós terratrèmol intern arran de la crisi financera que va patir el seu principal contribuent, Fèlix Millet, el 1959. Va ser llavors quan Millet va decidir desentendre’s de l’entitat i fundar –juntament amb Lluís Carulla, Joan Baptista Cendrós, Joan Vallvé i Pau Riera- una nova entitat que se sustentaria econòmicament a partir de les aportacions de milers de petits socis, Òmnium Cultural.

Sàbat i Puig i Quintana, dolguts per com havia anat el naixement de la nova Òmnium Cultural i per l’abandó de Millet, van decidir fundar el 1961 l’Editorial Alcides, amb la qual van publicar l’excel·lent obra col·lectiva “Un segle de vida catalana (1814-1930)”, coordinada per Ferran Soldevila.

Paral·lelament, a Igualada, el matrimoni Puig Quintana-Sàbat va ser dels principals promotors de l’Escola Mowgli, que va inaugurar-se oficialment el 25 de juliol de 1962.

Però els resultats econòmics de l’Editorial Alcides no van ser els esperats i, el 1964, van donar-la de baixa i van decidir retornar a l’Anoia, a Orpí. En una entrevista amb la Revista d’Igualada (pdf), la pròpia Sàbat va explicar: “Estàvem que no podíem més, a Barcelona. En Pere n’estava tip, i tenia ganes de reposar. Gairebé ens havíem gastat tota la nostra fortuna: ens l’havíem anat “menjant”. I tot això pel país!”

Quan Òmnium Cultural-Anoia va anunciar-li que enguany li lliuraria el Premi al Compromís Cultural, Sàbat se’n va alegrar i va explicar que se sentia d’allò més satisfeta per tot el mecenatge que havia desenvolupat i, en to humorístic, va assegurar que les tibantors que podia haver tingut cap a Òmnium Cultural ja havien quedat saldades.

Jordi Pujol i Muriel Casals

Quan l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol es va assabentar que Òmnium-Anoia reconeixia la tasca vital de Sàbat, es va sumar a l'homenatge enviant-li una carta personalitzada (pdf) i anant-la a visitar personalment a Igualada. També va trametre-li quatre línies (pdf) la presidenta nacional d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Petit homenatge a Maria Teresa Sàbat

Aixina produccions va crear un vídeo-resum de la vida de Teresa Sàbat arran dels Premis al Compromís Cultural.

Petit homentatge a Maria Teresa Sàbat from Aixina Produccions Audiovisuals on Vimeo.