//Plugins sense CDN ?>
Un consistent film amb pinzellades autobiogràfiques. 'Estiu 1993' va ser el debut de Carla Simón com a directora i és l'estrena del Cicle D'A -'spin off' comarcal del Festival D'A barceloní- a Igualada, la primera de les quatre pel·lícules que es podran veure fins el dia 21.
Avui, a les 8 de la tarda, arrenca el Cicle D'A a Igualada, amb la projecció d''Estiu 1993'. Una obra sorprenentment madura d'una debutant com a directora. Un film que explica la història de la Frida, una nena que ha d'aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l'Esteve (oncle), la Marga (tieta) i l'Anna (cosina), la seva família adoptiva, s'aniran descobrint. L'Esteve i la Marga han d'aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament, els anomena "papa" i "mama", però li costa més acceptar la seva nova germana, l'Anna.
'Estiu 1993' va guanyar el premi a la millor 'opera prima' de la Berlinale i la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula de la secció oficial, i també ha rebut el Premi Asecan Ópera Prima "per la magistral direcció en una pel·lícula màgica que mostra una realitat des del punt de vista de dues actrius superlatives"; el Premi Signis, "atorgat per la seva qualitat artística, la sorprenent direcció d'actors i per ser capaç de transmetre l'alegria de la vida tot i la pèrdua i el valor de la maternitat" i el premi Fundación SGAE Dunia Ayaso.
Estem davant una pel·lícula intimista, delicada, sobre la Frida, una nena de sis anys que afronta el primer estiu amb els seus tiets, la nova família adoptiva, després de la mort de la seva mare. És autobiogràfica i relata, amb parts de ficció, com la directora, de nena, va gestionar l'encaix en la nova família. Carla Simón explica que volia fer un retrat sobre la seva infància i també tractar el tema de la mort des del punt de vista d'un nen.