No és l’obra, són els actors!

La conjunció dels talents d’Albà i Fernandes es concreta en una obra de més de dues hores, hilarant i fins i tot corrosiva, però també sense massa àngel en alguns instants, amb passatges i escenes inconnexes i innecessàries. Malgrat el nom, El Messies no s’acarnissa amb els pilars del cristianisme, sinó que plasma els despropòsits de la fictícia companyia reusenca que formen el director August (Fermí Fernandes), l’explotat i polifacètic Bertran (Toni Albà) i la soprano senyora Florits (Elena Roche).

Amb el fil conductor dels mesos que transcorren des de que la Verge Maria i Sant Josep es coneixen, fins que neix el Messies, la companyia teatral intenta representar amb un migrat repartiment (dues persones, els personatges d’Albà i Fernandes) tots els moments i personatges de la història (Sant Josep, la Verge, els Tres Reis d’Orient, el Rei Herodes, Déu, l’Àngel). Els principals fruits de cara al públic és les situacions que es creen amb les ucronies que diuen i representen els personatges – Josep i Maria parlant de l’any 0, quan òbviament, ni existeix aquest any ni estava instaurada l’era cristiana –, com també les aptituds camaleòniques de Toni Albà i, en menor mesura, Fermí Fernandes.

El Messies és una obra recomanable i que per moments arriba a ser molt divertida, si bé es va desinflant com un bunyol de vent en el tram final. A vegades, sembla fins i tot que una voluntat de buscar l’absurd, superior i premeditada, guiï l’obra. En tot cas, on no hi arriba la consistència de l’argument o la direcció, apareix l’enginy d’un actor excepcional en rols basats en la mímica i en vestir d’humor el ridícul, Toni Albà, i un altre intèrpret que domina el món de les onomatopeies i els sorolls com pocs, Fermí Fernandes. Albà, brutal en la pell d’Herodes, val ell sol que es pagui l’entrada; Fernandes, dóna amb la seva presència, una solidesa que salva l’obra com pocs actors ho podrien fer. Finalment, són d’agrair les picades d’ullet al nostre públic, amb les referències a la zona blava i les conyes contra la ciutat veïna de Manresa.

Roser Solà i Salas