Una nova guia editada pel Consell Comarcal permet descobrir els castells i torres de l'Anoia

La guia és una selecció de 25 torres i castells que, gràcies al seu estat actual i facilitat d’accés, són la millor porta d’entrada a l’Anoia medieval. També s’hi pot trobar altres edificacions que, tot i estar més aïllades o conservades de manera més parcial, són de gran interès cultural, a més de punts de parada obligatòries per als amants dels esports de natura.

El desplegable ubica en un mapa els castells i els classifica per aquells que es poden visitar amb un guia, els que la visita ha de ser exterior i concertada i els que la visita és lliure i exterior. Així, en el llistat podem trobar el Castell de Claramunt, el de Boixadors, el de la Tossa, el de Tous, el de Piera, el de Calaf, el de la Manresana, el d’Òdena, el de Vilademàger, el de Sant Esteve, el d’Orpí, el de Miralles, el de Jorba, el de la Torre de Claramunt, el d’Argençola, el de Queralt, el de Cabrera, el de Calonge, el de Castellolí, el de Freixe, el de Castellet del Berdoc, el de Roqueta, el de Seguri, la Torre de Contrast i l’Església de Santa Maria de Rubió.

Bona part d’aquestes torres i castells daten d’entre mitjans del segle X i mitjans del segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans. Quan la zona va deixar va de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals. Entre d’altres, van destacar famílies com els Claramunt, Montbui, Tous o Òdena. A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va fer amb els principals senyorius de la comarca, de manera que les torres i castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors. Amb el pas dels segles i l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant, o bé van ser reconvertits en masos o cases. Actualment, tots ells són una magnífica targeta de presentació per a la comarca de l’Anoia.