Una obra imprescindible, emotiva i plena de memòria

Aquest divendres, a les vuit del vespre, David Pintó i Joan Valentí estrenen l’obra ‘Dones del 36’ al Teatre de l’Aurora.

L’espectacle ret homenatge a totes aquelles dones que, durant la Segona República i la Guerra Civil, van lluitar per la llibertat, la igualtat i la justícia.

Així doncs, ‘Dones del 36’ recupera les veus i històries de lluitadores que van resistir a l’exili, a les presons i al silenci imposat pel franquisme com Tomasa Cuevas, Marina Ginestà, Mercè Núñez o Les Tretze Roses a través de monòlegs, cançons, humor i projeccions audiovisuals.

La representació, interpretada per Joan Valentí, és dirigida per David Pintó i compta amb les veus en off de Míriam Iscla, Montse Pelfort, Montse Valentí, Cristina Valentí, Queralt Casadesús i Feliu Formosa així com amb projeccions audiovisuals a càrrec de Dan Ortínez.

Reviure el record

L’actor destaca que l’obra consta d’un seguit d’escenes híbrides –monòlegs que incorporen, també, cançons i projeccions audiovisuals– que parlen de dones que van haver de lluitar contra el feixisme i, després, van viure la repressió. Valentí remarca la importància de tornar a parlar d’elles, que, des del 1997 –quan es crea l’associació de dones del 36 a Barcelona– fins al 2007 van estar explicant les seves vivències, “d’això ja fa gairebé 20 anys i ara molta gent ja no se’n recorda, o no en sap res. L’obra és una manera de tornar-les a recordar”, afirma.

L’actor explica que, quan parlen de la guerra i la repressió en una obra, “sempre queden fronts oberts”, “fent espectacles vas veient que et deixes molta gent i que són vides fantàstiques i meravelloses i volíem parlar, també, de totes aquestes dones”.

“Jo sempre intento afegir temes i el David em diu que no podem fer de Viquipèdia. I és lògic, pretenem fer espectacles que passin bé i que durin, com a molt, 70 o 75 minuts. No volem fotre un rollo, volem que sigui entreteniment. Un segell nostre, a més, també és posar-hi un cert humor, una certa ironia”, subratlla.

Fidelitat històrica

Valentí explica que “el feixisme imperant” vol “reescriure la història” i això els motiva a parlar sobre què va passar realment. “Va ser un cop d’estat feixista, uns militars feixistes es van revoltar contra un govern legítim”. Així doncs, aquesta motivació per explicar la realitat fa que el procés de documentació sigui extens i amb molt material, “llibres, informació a internet, divulgadors –cada vegada més presents a les xarxes– que parlen sobre aquests noms i t’empenyen a buscar-los...” Quan tenen tota la informació –contrastada amb historiadors– elaboren un guió que, un cop escrit, toca retallar. El text final, però, no és quelcom tancat, a partir dels assajos, la preestrena –que van fer l’11 de gener a Canet– i els comentaris que reben del públic poden refer algunes parts.

Per a l’actor, la clau de fer d’aquest tema un producte teatral amb humor i atractiu pel públic és la manera d’explicar-ho, sense que sigui una lliçó, “hem de dir-ho d’una forma que puguem emocionar. Hem d’explicar-ho, realment, com si ho estiguéssim vivint. Si la persona tenia 21 anys i va haver de marxar al front d’Aragó, hi va passar 7 mesos i la van ferir... hem d’intentar viure tot això”.

Valentí també remarca la importància de la música per crear un context idoni per aconseguir aquesta emoció. D’aquesta posada en escena se n’encarrega el director, David Pintó, l’espectacle incorpora algunes peces del pianista i compositor, Albert Guionvart, “el David sap triar molt bé les músiques per crear l’atmosfera ideal per dir les coses”.

L’element que també vesteix molt aquesta posada en escena són les projeccions audiovisuals, “els vídeos del Dan són un regal, per si sols ja t’expliquen molt, emocionen molt”.

El teatre, un altaveu

Joan Valentí ha acostumat al públic a fer del teatre un exercici de memòria, “la història és important per saber d’on venim i per saber qui som. A més, estem en un bucle que sembla que fa sis segles que la història es repeteix i el boc expiatori som els catalans”, recalca. “A vegades, en acabar l’obra, ve gent i ens diu: gràcies perquè no ha estat un rollo i he recordat coses o he descobert coses. Nosaltres també en descobrim a l’hora de fer-ho. Això ens motiva, i per això fem el que fem”, afegeix.

Per Valentí, el teatre és l’altaveu que tenen els comediants per aportar el seu granet de sorra a la societat, “hi ha molta gent que lluita i que s’ha trencat la cara, nosaltres podem explicar, en boca nostra, la història dels altres”.

Pel que fa al Teatre de l’Aurora, Valentí es mostra molt agraït de poder formar part de la “fantàstica programació” que tenen. El tipus de teatre i escenari ofereix molta proximitat amb el públic, “el format de l’Aurora fa que hi hagi molta més química amb els espectadors”.

Dates i entrades

L’obra es podrà veure demà, divendres 23 de gener, a les vuit del vespre, dissabte 24, també a les vuit, i diumenge 25, a les set. Les entrades tenen un cost de 14 euros i es poden comprar a la pàgina web i a la taquilla del Teatre de l’Aurora.