Òmnium reconeix el compromís cultural d'Anna Vila, Feliu Formosa i Eixarcolant

L’acte de lliurament dels Premis Compromís va començar amb un reconeixement a "Música per la llibertat", una iniciativa "que fa més de 500 dies que recorda els presos polítics i exiliats a través d’una concentració diària al centre d’Igualada, interpretant el Cant dels Ocells i altres cançons, amb l’objectiu que els presos i exiliats polítics no caiguin en l’oblit i es normalitzi la seva situació en la nostra societat. Un vídeo, produït per Dan Ortínez, autor dels altres que es van veure al llarg de la cerimònia, va recollir testimonis d’aquesta iniciativa reivindicativa que va rebre un fort i llarg aplaudiment dels assistents que omplien la platea del Teatre Municipal l’Ateneu.

Seguidament, l’entitat va fer un altre reconeixement. En aquest cas, es va recordar la figura del Sr. Jordi Mateu, de qui es va apagar la flama ara fa aproximadament un any. Òmnium Cultural Anoia va reconèixer, destacar i agrair la tasca de Mateu que, amb un grup de gent i en ple franquisme, van impulsar la creació d’Òmnium a l’Anoia. També van destacar la “seva decisiva contribució en àmbits com l’escoltisme, la cultura, la conservació del patrimoni i la natura, entre altres.

Marina Llansana. “Som el país de l’1 d’octubre, som el país de moltes lluites compartides. Ens jutgen a tots”.

Abans de passar a procedir al lliurament dels premis, la vicepresidenta d’Òmnium, la igualadina Marina Llansana, va dirigir unes paraules als assistents. En primer lloc, Llansana va lloar la tasca que es fa des del voluntariat a la secció anoienca d’Òmnium, que s’ha consolidat com l’entitat amb més associats de la comarca. “Des de la Junta Nacional estem molt satisfets i orgullosos” va manifestar la vicepresidenta d’Òmnium, “una entitat amb 58 anys d’història, nascuda durant els anys foscos del franquisme, i que ara viu els seus pitjors -però també els millors- bons anys”, va assenyalar Llansana, explicant que “vivim els pitjors anys, patint una repressió policial, judicial, econòmica… com mai, i amb el president a la presó”. Llansana va explicar “el daltabaix” que suposo per a l’entitat les multes i els escorcolls que han patit. “La repressió és molt present al dia a dia de l’entitat” va explicar Llansana. Davant aquesta situació, la vicepresidenta va remarcar que també “estem vivint els millors moments, perquè aquesta repressió ens ha donat una força increïble”. Actualment l’entitat té més de 160.000 socis a Catalunya i més de 2.500 a l’Anoia. Una xifra que ha incrementat notablement a partir de la repressió que ha patit l’entitat després del referèndum i de l’empresonament del seu president, Jordi Cuixart. Llansana va destacar tres grans eixos de l’activitat de l’entitat. En primer lloc, va remarcar que “davant la repressió, seguim fent cultura, no hem parat, no hem deixat de fer cap projecte cultural”. En segon lloc, la igualadina va assenyalar que “davant el judici, hem fet que aquest es girés en contra, aprofitant la repercussió que té per acusar aquest estat repressor de vulnerar uns drets fonamentals”. En darrer terme, va apuntar que “seguim executant la desobediència civil. Som el país de l’1 d’octubre, som el país de moltes lluites compartides. Ens jutgen a tots”. En aquest sentit, Llansana va afegir que “hem d’estar preparats per quan surti la sentència del judici als presos polítics”.

Finalment, Marina Llansana va animar tothom a continuar amb l’activisme, escrivint cartes als presos, participant en actes i campanyes i també els va convidar a fer aportacions, a través de la Caixa de Solidaritat, per fer front a les sancions imposades per l’estat espanyol. Llansana va tancar el seu parlament manllevant unes paraules de Jordi Cuixart: “Davant la repressió, cultura, cultura i més cultura” unes paraules que van aixecar els aplaudiments del públic.

Col·lectiu Eixarcolant: “Les utopies deixen de ser-ho el dia que esdevenen realitat”

Seguidament va arribar el torn dels premis. A l’apartat d’entitats, el Premi Compromís d’enguany es va lliurar al Col·lectiu Eixarcolant, per la seva “empenta i capacitat de transformació” i per la seva “tasca per recuperar i popularitzar els usos que els habitants d’un determinat territori donaven a les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, adaptar-los a la realitat del segle XXI, i posar de nou a disposició de la societat aquestes espècies i els seus productes derivats, per tal que siguin utilitzats amb normalitat en el quotidià, elements indispensables per fer possible la transformació del model agroalimentari esmentat" van destacar els organitzadors, afegint que des de l'any 2016, de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, "una trobada pionera en el seu àmbit, que inclou xerrades, tallers, jornades tècniques, demostracions, tastos... i que atrau un nombrós públic provinent de diferents ciutats i pobles del país”.

Una representació del centenar de voluntaris de l’entitat van pujar a recollir el premi, un quadre dels igualadins Krack’s, i van explicar la seva “voluntat de fomentar un territori viu i equilibrat, una agricultura dinàmica i sostenible, i una alimentació variada, saludable i de proximitat. I les plantes oblidades no són res més que una de les eines que han de contribuir a transformar la voluntat en realitat”, afegint que “treballar per la recuperació de les plantes oblidades també és treballar per construir un país que entengui la diversitat com a riquesa”. També van tenir unes paraules per vincular la seva activitat amb la sobirania, un terme molt escaient, assenyalant que “d’això va, precisament, la sobirania alimentària, una de les múltiples sobiranies que el país requereix”, afegint que “tinguem-ho ben present, com a consumidors tenim la capacitat de decidir: volem que allò que consumim ho decideixin les 11 multinacionals que controlen més del 90% del mercat mundial de llavors? O ens conjurem perquè un model agroalimentari més sostenible i sobirà sigui possible? Tot depèn de quin sigui el nostre horitzó de futur”. Finalment, el Col·lectiu Eixarcolant va donar les “gràcies per aquest reconeixement que no fa sinó estimular-nos a seguir endavant en la tasca de fer de les plantes oblidades una eina de transforació social. Alguns ens diran que som  utòpics, però potser no saben que les utopies deixen de ser-ho el dia que esdevenen realitat. I des d’Eixarcolant podeu estar segurs que treballarem incansablement per fer possible una nova realitat”.

Feliu Formosa: “Ens volen exterminar. Això no ho hem de permetre. Per això, la cultura és molt important”

En l’apartat individual dels guardons, en la seva quinzena edició, Òmnium ha volgut reconèixer “el seu compromís per les lletres” d’Anna Vila i Feliu Formosa. Després que l’Anna Marsal, conductora de la cerimònia, glossés la figura d’ambdós escriptors, Formosa va pujar a l’escenari per recollir aquest guardó compartit, excusant l’absència d’Anna Vila, que per motius familiars no va poder assistir a l’acte. En el seu parlament, el poeta i traductor, resident a Igualada des de fa uns anys, va explicar que ell era soci d’Òmnium des del 1963 recordant que aquell any havia d’estrenar al Liceu L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht, traduïda per Joan Oliver (Pere Quart) i ell mateix, i que es va suspendre uns mesos per la visita a Barcelona de Franco. També va recordar que després de l’estrena, el novembre d’aquell any, el règim franquista va clausurar la seu d’Òmnium durant quatre anys. Formosa va recordar les paraules de Quim Monzó en rebre l’any passat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, assenyalant que l’entitat havia estat clausurada però mai havia tingut el seu president a la presó. Davant això, Formosa va assenyalar que “estem vivint uns moments duríssims, diria que més durs que els d’aquella època. Teníem moltes coses prohibides i havíem aconseguit uns certs espais de llibertat, espais que havien sigut molts més abans de la guerra i que hem anat recuperant, espais que l’estat espanyol ens vol arrabassar, ens volen ensorrar, ens volen anul·lar, ens volen exterminar. Això no ho hem de permetre. Per això, la cultura és molt important. Hem d’estar disposats a defensar tot el que hem aconseguit, tot el que tenim”.

Feliu Formosa, després d’explicar que “he procurat participar i col·laborar, des que visc a Igualada, en les activitats que s’han fet i espero continuar fent-ho” va llegir unes paraules d’agraïment escrites per l’Anna Vila -plenes de modèstia i senzillesa- amb les quals va aplaudir la trajectòria de la seva parella Feliu Formosa i va lloar la figura del lector, especialment del lector infantil i de la seva sinceritat. Formosa va tornar les paraules de reconeixement que li havia adreçat l’Anna Vila assenyalant que “és mereixedora d’aquest premi”, destacant la seva “senzillesa del seu text i la seva feina amb els infants fan que mereixi molt aquest premi, potser més que jo i tot”.

Jordi Cuixart:  “Ni 556 dies ni els anys que puguin venir podran fer que renunciem a construir un futur de compromís amb la justícia, la cultura i la llibertat”.

Finalment, Pere Joan Vinós, president d’Òmnium Anoia, va llegir una carta que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, va escriure des del Tribunal Suprem, adreçada a la delegació anoienca, als premiats i als assistents a l’acte. En el seu missatge Cuixart va manifestar que “mai ens podran robar el somriure” afegint uns versos de Brecht, traduïts per Formosa, “Si un vent bufés / podria hissar una vela. / Si no hi hagués una vela / en faria una de pals i de lones”. De Formosa, Cuixart va destacar que “amb la teva militància en el mestratge -compatit amb l’Anna- per fer de l’art una eina de transformació personal i col·lectiva, no renunciarem a les nostres ganes de ser, encomanar-nos als valors universals a la cultura que vau omplir de teatre i esperances els barris de baraques de Barcelona. A la tendresa de la pedra insòlita i tantes històries capaces d’enderrocar murs i estigmes”. També va destacar, en referència al Col·lectiu Eixarcolant,  “l’empenta d’uns joves compromesos amb l’excel·lència en la recerca, amb la memòria col·lectiva i la cohesió del territori. Enhorabona per pensar en gran, per persistir i posar el coneixement al servei de la societat. Seguirem eixarcolant en totes les coses de la vida per treure el millor de nosaltres mateixos”. El president d’Òmnium va assenyalar que “en aquest judici a la democràcia no deixarem acusar l’estat de perseguir els drets humans.  Després d’un any i mig de presó, ni 556 dies ni els anys que puguin venir podran fer que renunciem a construir un futur de compromís amb la justícia, la cultura i la llibertat. Fer camí plegats fa que tot valgui la pena”.