L'opera prima de Christopher Nolan, dijous a Pantalla Oberta

Abans d’endinsar-se en projectes mastodòntics, Chirstopher Nolan ja va sorprendre a tothom amb la que encara és una de les seves millors pel.lícules, ''Memento'' –aquella història que anava endavant, endarrera i en paral.lel amb un Guy Pearce mancat de memòria-. Però en la seva ‘opera prima’ ''Following'', Nolan amb només 28 anys, 6.000 dòlars a la butxaca, una càmera de 16mm, rodant en b/n i en els caps de setmana, ja va demostrar tot un potencial a explotar per fer-se un nom en el cinema. La innovació a partir de l’escassetat.

''Following'', amb un metratge d’una mica més d’una hora, ens explica la història de Bill, un escriptor en crisi que decideix seguir persones. Per ell cal “escollir una persona entre la multitud, i a partir d’aquell moment la converteixes en el centre del món”. Però s’imposa algunes normes, entre elles la de no seguir més d’una vegada a la mateixa persona, no seguir a dones,.... Però els problemes comencen a sorgir quan ell mateix trenca les seves pròpies normes.

Lluny del Nolan que coneixem de grandiloqüències argumentals, i tècnico-visuals -Batman Begins, Origen,...-, ens trobem a Following a un Nolan impetuós, salvatge amb el seu rigorós blanc i negre, amb la seva càmera a l’espatlla i una història escapçada per diverses línies temporals. És un film sorprenent des de la seva aparent senzillesa. Amb una realització elegant i cerebral i amb un argument enrevessat que li haguera agradat al mateix Hitchcock. La idea que hi ha al darrera del film és, doncs, fascinant. Ens permet transitar, perseguir, aguaitar,...Però, ei,... això els altres també ho poden fer. I és que tot té un preu.

Pel.lícula negra sense pressupost, amb unes molt bones interpretacions i una banda sonora que acompanya a la perfecció a la trama i a la confusió que d’ella se’n va derivant. Una trama, estimulant, que reclama prestar-hi atenció. Amb uns personatges que amaguen secrets i que configuren tot un trecaclosques que l’espectador ha d’anar muntant per acabar de configurar-lo al final de la cinta. Hi ha intriga, doncs, però també triangles, ‘femmes’ fatals en un desenvolupament de la història cada vegada més fragmentat. L’experiment narratiu, no és únicament exitós, sinó que a més és molt personal. Sembla mentida que es pugui fer un primer film d’aquesta categoria.

La pel.lícula va recórrer amb èxit per diversos festivals (Toronto, Rotterdam, Slam Dance, Hong Kong,...)

Es pot veure el trailer del film a: http://www.youtube.com/watch?v=5q8bBAKNSA8