//Plugins sense CDN ?>
Com a l’Ilíada i l’Odissea, també aquí tenim naus gregues i inexpugnables ciutadelles, heroics guerrers i batalles, illes amatents i voluptuoses Calipsos. I, com no, el cavall que va donar la victòria a les tropes dels grecs i va convertir el seu inventor, Ulisses, en tota una 'celebrity'. Aquí, però, les victòries no se celebren amb monumentals sacrificis de bous i xais per agrair els favors dels déus, sinó amb unes copetes de cava català; al soroll del mar i al brogit de les tropes s’hi afegeix sovint el timbre de la porta i alguna cançó popular molt posterior a Homer, i Penèlope no s’expressa en hexàmetres dactílics, sinó que és bastant més descarada i irreverent que la original i ens cus a la cadira amb la seva poesia despullada i lacònica.
Segons explica la mateixa Pepa Plana, 'la història de Penèlope no s’explica si no va acompanyada de la Guerra de Troia, amb cavall inclòs!, i dels 20 anys esperant que torni Ulisses... Tot plegat em semblava molt pallasso i em portava a qüestionar que era una gran bestiesa'. Com en els seus darrers espectacles, l’Atzar i Hartzàdia, gairebé no parla: 'Una història universal com el mite de Penèlope em permetia no utilitzar tanta paraula. També és una voluntat de pallassa, perquè realment la necessitat de parlar potser és l’última, en tot cas és més l’emoció, els sentiments… No és que faci mim, sinó que el pallasso utilitza la paraula quan li fa falta, ni més ni menys. Per mi és com màgic que una història explicada amb emocions s’entengui perfectament a tot arreu i, fins i tot, que es pugui fer riure sense saber parlar un idioma'. Ara bé, la pallassa assegura que l’espectacle també té una part de drama que li interessava molt treballar. 'Aconseguim el contrast de divertir amb una història i al mateix temps commoure i anar més enllà amb el buit que et queda quan esperes algú que no arriba...', afirma. Penèlope compta amb la direcció de la prestigiosa degana de les pallasses amb 40 anys d’experiència damunt els escenaris, l’australiana Nola Rae.
Per a Pepa Plana, aquesta direcció ha estat 'un regal de la vida'. 'Quan em va dir que tenia ganes de treballar amb mi, no m’ho podia creure! La veritat és que en sap molt, és una màquina de treballar i aclareix molt, ha estat fantàstic!', explica, alhora que destaca la “complicitat imprescindible' de Joan Busquets, director d’anteriors muntatges seus, que l’ha ajudat a “acabar de trobar la tonteria'. El muntatge també ha tingut l’assessorament en màgia del Mag Lari, que hi ha aportat petits jocs amb els quals la pallassa assegura sorprendre’s a si mateixa quan els fa.
De gira
L’espectacle gairebé s’estrena a Igualada, ja que fins ara només s’ha pogut veure a Saragossa i al Pallassòdrom de Vilaseca. Després de l’actuació al Teatre de l’Aurora, Penèlope pujarà als escenaris d’arreu del territori català, entre els quals farà temporada durant cinc setmanes a la Sala Muntaner de Barcelona, i tornarà a Saragossa, on l’han programat de nou arran de l’èxit de les primeres funcions del muntatge. Les funcions de Penèlope s’emmarquen dins els actes del Dia de la Dona i compten amb la col·laboració de Dones d’Igualada. 'Reivindico que cada mes hi hagi tres o quatre 8 de març! És imprescindible que se celebri el Dia de la Dona Treballadora, però no perdem de vista que les dones treballem sempre, tot l’any', apunta Pepa Plana.
Les representacions de Penèlope es faran el divendres 5 i dissabte 6 de març a les 22 h i el diumenge 7 de març a les 19 h. Les entrades (12 €; 9,5 € amb els descomptes habituals) es poden adquirir a la taquilla del Teatre de l’Aurora (a la plaça de Cal Font) una hora abans de cada funció. També es poden reservar prèviament trucant al 93 805 00 75 o bé a través del correu electrònic, escrivint a reserves@teatreaurora.org. Més informació i descomptes i a www.teatreaurora.org