Aquest dissabte, a les 12 del migdia, es farà a la llibreria Aqualata, la presentació dels llibres Tots els focs totes les pistoles de Jordi Benavente i Caminades de Biel Barnils, ambdós publicats per l’editorial Lleonard Montaner. L’acte, obert a tothom, és organitzat per l’associació Paranoia Accions i comptarà amb la presència dels autors i la lectura de textos.

Tots els focs totes les pistoles.

El caminant-escriptor surt de Martorell, travessa el riu Anoia, continua nedant, empalma amb el Mississipi, surt xop de l’aigua i trepitja Amèrica. Algú ha notat la diferència? L’elegància dels textos que teniu a les mans fan que no ho noti ningú. Els misteris són universals i el caminant-escriptor ho sap i en fa bandera. Amb un frontal, grata allò que se’ns escapa: les cançons dels avis, la saviesa del patrimoni oral. L’hereu de Sam Shepard i Patti Smith ho té molt clar: caminar és una forma de pensar, caminar és un gènere literari. I si Werner Herzog va travessar el gel per salvar una amiga, sembla com si Jordi Benavente caminés per salvar les coses que estima. (De l’epíleg d’Anna Gual).

Jordi Benavente (Martorell, 1980) és llicenciat en Periodisme i en Història. Fa de periodista cultural. Ha escrit o escriu a El Punt Avui, Público, Ara, Núvol, La Llança i Catorze. I faria de guardaboscos: tots hauríem de fer de guardaboscos abans no sigui massa tard i tot siguin carreteres. És autor de la novel·la de no-ficció Martorell negre (Curbet): «Com un “30 minuts” per llegir en hora i mitja. Híbrid entre el periodisme i la novel·la» (Lluís Llort, El Punt Avui); i del recull La nit que van ploure bitllets i altres històries de Martorell (Zenobita): «Benavente ha triat Martorell per bastir-hi la seva Yoknapatawpha particular, el seu Macondo mític» (Andreu González Castro, escriptor).

Caminades

Això no és només un recull de curioses guies impossibles per travessar valls, muntanyes, mars i tota casta de territoris catalans o estrangers, és un prodigiós joiell d’aventures que ens convida a recórrer trajectes tel·lúrics carregats d’humor que es llegeixen amb el llenguatge ultrasònic dels somnis. Amb un ritme frenètic, una agilitat lingüística endimoniada i una extraordinària potència imaginativa, Biel Barnils ens proposa un bon grapat de caminades esbojarrades que canten els mil i un tresors secrets dels racons del nostre món. Aquestes escriptures psicogeogràfiques ens ajuden a tornar a contemplar-ho tot amb ulls meravellats, i faran les delícies dels amants de J. V. Foix, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Enric Casasses, Perejaume, Lluís Calvo o Irene Solà.

Biel Barnils Carrera (Barcelona, 1976) és un apassionat activista de la paraula, un enfervorit escultor de textos i un apoteòsic trepitjador de rutes oníriques. Té estudis en humanitats, realització audiovisual, gestió cultural i arts aplicades a l’escultura, però el seu furor sempre s’ha consagrat a la lletra en totes i cadascuna de les seves possibilitats expressives. Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació i és autor de L’Orgia verbal. Converses amb Màrius Serra (Edicions DAU, 2010) i del poemari Capcorestómac (Témenos edicions, 2019). Escriu ressenyes de tota mena al blog literari «Tinta xinesa» i fa molts anys que es dedica a presentar llibres i a recitar versos allà on el conviden.