Una parella d'amics gràcies al català

Falten pocs minuts per les 6 de la tarda i en Jaume Oromí i la Mònica Polanco, ja estan immersos en una conversa, com cada dijous. Són una de les 25 parelles lingüístiques que participen des de finals de març en el programa de voluntaris per la llengua.

En Jaume és la tercera vegada que fa de voluntari i per ell ‘fer aquest tipus d’accions és una manera de revertir a la societat tot el meu coneixement’. A més ‘amb aquest programa sobre el català jo també aprenc molt de les meves parelles lingüístiques per que m’expliquen costums i tradicions del seu país...en definitiva és un intercanvi de cultures’.

La Mònica és peruana, però ha viscut 14 anys a Estambul. A Turquia va conèixer el seu actual marit, un bolivià que de jove va venir a Igualada a estudiar a l’escola de la teneria. La mònica, tot i anar a un curs de català, va decidir apuntar-se a aquest programa per que per ella ‘aprendre la llengua del lloc on vius és molt important ja que t’ajuda a integrar-te ràpidament’, explica. D'entre totes les llengües que sap (4 en total) el català 'm'agrada molt per que té un ritme especial i això fa que soni com un poema’.

Què fan a les trobades?

‘Parlem de molts temes, de fet ens expliquem la vida, com dos amics, però amb la condició que ho hem de fer parlant en català’, explica en Jaume. A cada trobada la Mònica porta la seva llibreta on escriu totes aquelles frases i paraules que li són difícils de dir ‘al escriure-ho en un paper em surt millor i també ho recordo més’, afirma.

La Mònica només fa 6 mesos que viu a Igualada i ja parla força el bé el català, però confessa que ‘encara no m’atreveixo a parlar-lo en públic, no per vergonya, sinó per que sóc molt perfeccionista i sé que no el parlo bé’.

Les vocals obertes i tancades, el més complicat

Ella comenta que ‘el català no és complicat, però sí molt divers per que té molts dialectes’. A més, afegeix ‘hi ha masses vocals, i mai sé si és una ‘o’ oberta o tancada, si és una ‘a’ neutre o no... és un lio’. Tot i això, en Jaume diu que ‘és una aprenent molt bona per que assimila ràpid les paraules’

Una de les paraules que més gràcia li fa és ‘canalla’, i d’entre les expressions, la que més li agrada és ‘això mateix’.

La dita catalana de la trobada

Al final de cada trobada en Jaume ensenya a la Mònica una dita tradicional catalana per que ‘considero que és una manera d’aprendre les tradicions de casa nostra’. De les que ja ha après, la Mònica es queda amb la dita ‘mica en mica s’omple la pica’. I la d’aquest dijous és: ‘El juliol, ni dona ni cargol’.