Pere Santos, preident del gremi d'hostaleria de la comarca

Acompanyats per les melodies dels sacs de gemecs de La Sacairada, els sons mediterranis de As Ladras, i l'olor de pa torrat al foc de llenya, els visitants que aquest diumenge han passejat per cal Font han pogut endur-se una bona imatge de tot el que envolta el món agrari i un dels cultius més popularitzats dels darrers anys, el cigronet de l'Alta Anoia.

Després dels tallers de titelles pels menuts, l'exposició d'estris del camp o una passejada amb tartana, pel preu de 5 euros es podia degustar 3 tastets de cigrons, a escollir d'entre els preparats per 19 restaurants de la comarca, dues copes de cava o de vi de 4 cellers de l'Anoia, i unes postres de gremi de pastissers d'Igualada.

Pere Santos, president del Gremi d'Hostaleria de l'Anoia, ha explicat que els 19 restaurants presents a la plaça, "havien preparat unes 150 racions, alguns fins a 200, i a quarts de 2 molts ja no tenien menjar". I és que més d'un miler de comensals van gaudir d'aquesta jornada gastronòmica que buscava recordar i donar a conèixer aquest producte tant d'aquí com és el cigronet.

Santos, que reconeix que la crisi afecta el sector de l'hostaleria com afecta a molts sectors de la comarca, insisteix en la necessitat de ser positius. "Sí que es nota, sobretot en els esmorzars i els menús, la gent retalla el sortir a menjar a fora. Però actes com el d'aquest diumenge, tot i que no tenen una repercussió immediata, són positius perquè ens donen a conèixer, recorden a la gent que hi som, i que tenim un producte d'aquí".

I és que el president del gremi és optimista tot i que sap que fer arrelar una marca és qüestió de temps. "El cigronet està tenint un ressò mediàtic important aquestes últimes setmanes, a nivell de tot Catalunya. Cal que ens fem forts per vendre turísticament la comarca, i la gastronomia és una bona via. Fer una marca costa, i que s'implanti pot ser cosa de 10 anys, però si no comencem a caminar no arribarem enlloc. El que no podem fer és el que tradicionalment es fa a la comarca: esperar a que la gent vingui. Tenim coses per ensenyar i per vendre'ns només cal que hi creguem".