Els participants de l'Anoia Pam a Pam descobreixen La Llacuna

La primera parada la vàrem fer abans d’arribar al poble de la Llacuna en el lloc anomenat la Creu del Pla, on ens esperava l'excel·lent guia M. Lourdes Mallart Raventós, que ens explicà que la creu de terme ens mostra l’acabament de Miralles i el començament de La Llacuna, que és la segon més gran en metres quadrats de l’Anoia. Des d’aquest lloc tan excepcional ens va mostrar les extenses zones de conreu i les muntanyes que les envolten.

En arribar a La Llacuna vàrem esmorzar i tot seguit ens traslladarem en un indret des del qual ens va mostrar, la nostra documentada guia, el macís muntanyós on hi ha l’antic castell i l'església. Ens explicà amb detall que pels jaciments arqueològics que s’han descobert es troben en el terme de la La Llacuna vestigis del Neolític Mitjà (5700 al 2200a.C.), a Pontils, Valldecerbes. També del Neolític recent, de l’Edat de Bronze (2200 al 1200a.C.); de l’Edat del Ferro (800 al 600a.C.); també cultura Ibèrica a El Castellar (segles VI al IIIa.C.); civilització Romana (els horts, Vilademàger), i la invasió musulmana (segles VIII al XI). Al segle X es comença a repoblar el Penedès i l’Anoia (torres de defensa, segles XI i XIII).

La Baronia de la Llacuna és del segle XIV, mentre que l’Hospital de Santa Maria de Natzaret fou construït l’any 1327. Del poble antic es conserven dos carrers i les muralles tenen quatre portals: el dels Bens, el d’en Badorc, el de la Font i el del Gavatx. La plaça té dos nivells, amb arcades diferents. La Llacuna te dret a Fira des de l’any 1335. L’església nova s’acabà l’any 1676 i el call del carrer d’en Franell, té sinagoga, banys i cementiri. També cal dir que abans molta gent malalta de tuberculosi anava a La Llacuna, ja que deien que respirant aquell aire tan saludable es curava la malaltia.

En deixar el poble de la Llacuna paràrem a Valldecerbes, on ens esperava l’arqueòloga Mònica Oliva, que ha fet un estudi acurat de les pintures rupestres del terme i ens va explicar que eren del Neolític i que són molt importants i les més septentrionals d’aquesta època en tot l'estat espanyol. També ens informà que es troben en mal estat de conservació i és precís restaurar-les com més aviat millor.

No cal dir que felicitem i agraïm Lourdes Mallart i Mònica Oliva per haver-nos tramés una tan àmplia i documentada informació del terme de La Llacuna.

M. Carme Mateu i Magí Puig