MITI VENDRELL / JOAN SOLÉ (FOTOS)

El Teatre Municipal Ateneu d’Igualada es va convertir el passat dijous 20 de març en l’epicentre d’una reflexió serena però profunda sobre el desordre global que ens envolta. Dins del cicle Converses, impulsat per AnoiaDiari, l’Enllaç i Canal Taronja Anoia, amb la col·laboració d’Ara Llibres i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, els convidats Cristina Mas i Jordi Armadans van desgranar amb rigor i humanitat les múltiples capes del conflicte, la desinformació i la crisi de valors que travessa el món.

L’acte, conduït per la periodista igualadina Mar Martí, va tenir com a eix central la pregunta: es pot parlar de pau des del cor del conflicte? En una sala plena, amb públic procedent de la comarca, entre ells diversos representants del món associatiu, cultural i educatiu anoienc, la conversa va transcendir l’actualitat per interpel·lar directament la responsabilitat col·lectiva.

La pau, un concepte en retrocés

Jordi Armadans, activista per la pau i analista de conflictes internacionals, va començar posant sobre la taula algunes xifres esfereïdores: “El 2023 es van registrar 59 conflictes armats actius al món. És la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial”. Armadans va advertir que no només hi ha més guerres, sinó que són més mortíferes: “Si el 1994, amb el genocidi de Rwanda, vam tocar fons, els darrers tres anys hi hem tornat a estar molt a prop en nombre de víctimes”.

També va alertar sobre el drama de les persones desplaçades: “Fa una dècada, hi havia 60 milions de refugiats. Avui en són 120. Això no és un accident, és el resultat de decisions polítiques que han fracassat”. Segons Armadans, “el món sorgit després de la Segona Guerra Mundial està fent fallida, i en lloc d’anar cap a més drets i més pau, anem a la selva”.

“El relat que deshumanitza també mata”

La periodista Cristina Mas, especialitzada en el Mediterrani i el Pròxim Orient i autora del recent llibre Palestina des de dins, va intervenir amb una contundència serena i una experiència directa que va colpir el públic. “Ara mateix és més perillós ser civil que soldat”, va dir. “Els hospitals, les escoles, els periodistes… ja no són espais protegits, sinó objectius militars. Això era impensable fa uns anys. Ara, tristament, ho hem normalitzat”.

Mas va denunciar la manipulació del llenguatge com a eina de guerra: “Els palestins moren, els israelians són assassinats. Quan un palestí denuncia tortures, se’l qüestiona; quan ho fa un israelià, es dona per fet. Aquest relat que deshumanitza també mata”.

Va recordar que, tot i que no hi ha accés internacional a Gaza, els periodistes locals estan documentant el que ella i molts tribunals ja qualifiquen de genocidi. “Ho veiem cada dia i no passa res. És com si ja no importés. I això no és només un problema per als palestins. És un problema per a tots nosaltres, pel món que estem construint”.

Durant la sessió, es va projectar un breu vídeo enregistrat per periodistes palestins des de Gaza, on es denunciava “el primer genocidi emès en directe de la història”. Amb veus trencades i imatges colpidores, afirmaven: “No som un objectiu. El periodisme no és un crim”.

La impunitat com a norma i l’esperança de la resistència civil

Tant Mas com Armadans van coincidir a denunciar el doble raser amb què la comunitat internacional aborda els conflictes. Armadans va posar com a exemple les contradiccions de la Unió Europea: “Amb Rússia, el Tribunal Penal Internacional va dictar una ordre de detenció contra Putin, i tothom ho va aplaudir. Però quan el mateix tribunal ha fet el mateix amb Netanyahu, els líders europeus han callat o, directament, ho han rebutjat”.

Mas va recordar que Israel ha estat formalment acusat de genocidi pel Tribunal Internacional de Justícia, i que el seu primer ministre és investigat pel Tribunal Penal Internacional. “Això no són opinions, són fets jurídics. Però sembla que hi ha crims que es poden cometre sense conseqüències, si els comet l’aliat adequat”.

Tot i la duresa del diagnòstic, la conversa va acabar amb un missatge esperançador. Armadans va reivindicar les victòries que la societat civil ha aconseguit al llarg del temps: “El Tractat contra les Mines Antipersona, o el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, semblaven utopies. Però es van aconseguir perquè molta gent va empènyer durant anys. La justícia internacional, amb totes les seves mancances, també existeix gràcies a l’acció ciutadana”.

En aquest mateix sentit, Mas va afegir que “les resistències existeixen, tot i el preu altíssim que paguen. El poble palestí ha decidit quedar-se a Gaza, tot i la destrucció. Les universitats d’arreu del món s’han omplert de mobilitzacions. El jovent surt al carrer. I això, enmig de tanta barbàrie, és llum”.

En paraules d’Armadans: “Fins i tot els més cínics necessiten que hi hagi una mica d’ordre i de decència al món. La pau i els drets humans no són opcions morals, són condicions per a la vida. Si les desmuntes, tot trontolla”.

La sessió va acabar amb un aplaudiment llarg i sentit. En el comiat, Mar Martí va expressar el sentiment compartit: “Ens quedem colpits, però també més desperts. I això ja és molt”.

La propera sessió del cicle Converses tindrà lloc el 15 d’abril amb l’escriptora i periodista Sílvia Soler, també al Teatre Municipal Ateneu d’Igualada.