La pelvis del Pau, a examen

Després de 8 anys, doncs la important troballa feta als Hostalets continua sent objecte d’estudi, i dóna lloc a noves publicacions científiques, com aquesta que han elaborat un equip internacional d’investigadors de la Universitat de Missouri i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

De l’esquelet d’en Pau es van recuperar 83 ossos o fragments d’ossos, dos dels quals corresponen a la pelvis i han estat analitzats en detall en aquest article.

Per als científics l’estudi de la pelvis dels primats aporta una valuosa informació sobre quina era la forma de desplaçar-se, i per això l'estudi de la pelvis del Pau ha estat important per saber com es desplaçava aquesta espècie d'hominoïdeu que va viure fa uns 12 milions d’anys als Hostalets de Pierola.

La pelvis d’en Pau, que ara ha estat objecte d'estudi, està composta per un fragment de l’ili (l’os de la part superior de la pelvis) i un altre de l’isqui (a la part baixa i del darrera del coxal). L'estudi d'aquests ossos ha determinat que sí bé el Pierolapithecus catalaunicus es desplaçava amb les 4 extremitats per damunt de les branques, també podia fer-ho amb el tronc erecte, i aixòe li permetia grimpar verticalment.

L'article publicat a la revista Journal of Human Evolution el signen la investigadora Ashley Hammond de la Universitat de Missouri i els investigadors David M. Alba, Sergio Almcécija i Salvador Moyà-Solà, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.