Poble Actiu proposa estudiar nous models d'organització de la Festa de Reis "que apostin per la transparència i la igualtat de participació".

Reproduïm íntegrament el contingut dels quatre apartats del comunicat:

Transparència econòmica i participació ciutadana

Cada any són habituals les crítiques a la falta de transparència econòmica de la Comissió de Reis per part de molts ciutadans que volen saber on van a parar els diners que paguen els igualadins per rebre els paquets. La ciutadania és conscient del gran patrimoni de la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada Fundació Privada. L’any 2015 el mitjà local AnoiaDiari feia públic que la comissió disposava d’una tresoreria de 161.784 euros, una xifra que va topar amb la realitat de l’alt cost que suposa per a algunes famílies poder participar de la festa.

Poble Actiu ha consultat els comptes anuals de la Fundació de l’exercici comptable 2019/2020, i han vist que la tresoreria ascendia a 215.027 euros, els terrenys i construccions a 174.966 euros i el patrimoni net a 390.261 euros. El darrer exercici la Fundació va tenir uns ingressos de 83.596 euros i un resultat de 11.981 euros. L’objectiu de la Comissió no hauria de ser guanyar diners i tenir immobles en propietat sinó organitzar una festa adreçada als infants que és patrimoni de tots els igualadins. En aquest sentit, i tenint en compte que l’excedent d’exercicis anteriors acumulat és de 100.978 euros, sembla clar que la Comissió podria reduir de forma significativa l’elevat cost que paguen les famílies per poder rebre un paquet a casa. Si tenim en compte que es reparteixen uns 2.000 paquets anualment, segons comunicacions d’anys anteriors, podem parlar d’un estalvi d’aproximadament 6 € per cada paquet.

Un altre punt controvertit es troba en el model d’organització, que rau en una Fundació privada controlada legalment per poques persones i amb uns estatuts que en blinden la no renovació si les persones que la van fundar així ho decideixen. A tall d’exemple, el patronat, el màxim òrgan de govern, i qui aprova els comptes anuals, està format per només 5 persones, els quals amb majoria de ⅔ s’encarreguen de renovar la composició d’aquest cada 4 anys. Per tant, això permet que només 3 persones decideixin com serà tota la festa de Reis i blinda que segueixin sent els màxims dirigents d’aquesta de forma indefinida (no hi ha temps de permanència màxim) i de manera que poden decidir que només hi entri aquelles persones qui ells considerin dignes de ser-hi.

Igualtat de gènere i classisme

Per a la formació municipalista, la festa destaca per un bagatge històric amb nul·la o poca participació de les dones, on ja va caldre una mobilització i una acció de desobediència important per aconseguir que poguessin participar les dones patge de manera normalitzada l’any 2004. Tanmateix, des d’aquell moment no s’han produït avanços en cap sentit, i la presència de dones en posicions com el Patge Faruk o els Reis segueix sent completament nul·la. També, com es mostra en la imatge de membres cooperants de la fundació (definició segons els estatuts), les dones només representen pràcticament una de cada 5 persones en les comissions organitzatives.

Més enllà de la nul·la mirada en perspectiva de gènere, la festa dels Reis continua estant lligada a un biaix classista. Participar a la festa dels Reis des de les múltiples vessants: en l’organització, com a voluntariat (patges) o en posicions de Patge Faruk o els Reis continua anant molt lligat a una qüestió de privilegis i classe. No tothom hi té accés per igual, ja que hi ha notables barreres econòmiques i socials que fan impossible una participació transversal de tot tipus de famílies i ciutadans. L’accés gratuït a la festa -més enllà de la col·laboració amb Càritas i Creu Roja per als casos de famílies en pobresa extrema-, l’accés a òrgans de decisió independentment de la família de procedència o la possibilitat d’accedir a representar figures com el Patge Faruk o els reis a gent de baix poder econòmic, serien algunes de les accions que farien canviar aquest panorama actual. 

El moviment black face pren força arreu del país

Els últims anys, la Festa de reis d’Igualada ha rebut crítiques d’arreu del país dins la campanya #BaltasarDeVeritat impulsat per Casa Nostra Casa Vostra. Tanmateix, és ben cert que el cas d’Igualada, extensiu a tota la comarca, és de major complexitat pel fet que no és només el rei Baltasar sinó els centenars de patges que es pinten de negre. Segons declaracions de la Fundació Reis d’Igualada, la caracterització de negre té “l’objectiu principal d’evitar el reconeixement facial en l’espai de proximitat de les llars”, fet que és innegable, però que alhora no permet evitar una reflexió profunda d’aquest aspecte a nivell ciutadà i especialment amb la participació de persones racialitzades que visquin a la ciutat. 

Un govern municipal més crític

Poble Actiu reclama una actitud proactiva per part del govern municipal en tots aquests aspectes, posant la reflexió i el debat al centre d’una festa, segurament la més característica i estimada pels igualadins i igualadines. En els ja 10 anys de govern de Marc Castells, l’Ajuntament no ha volgut entrar en cap d’aquests debats, principalment al·legant que es tracta d’una entitat privada. Tanmateix, malgrat el patrimoni material de la festa és de la Fundació de Reis Igualada, el patrimoni immaterial de la festa pertany a la ciutat o al país, i no hi ha ningú que se’l pugui apropiar, i menys una entitat privada, tancada i sense voluntat d’introduir canvis a la festa ni a l’organització. A més, les despeses de l’Ajuntament en actes organitzats per la comissió ascendeixen aproximadament a 80.000 € anuals, el que suposaria entorn del 50% de les despeses totals de la festa. Per tant, l’opinió de l’Ajuntament no és menyspreable. En aquest context, si la comissió és incapaç d’encarar debats a nivell de ciutat, l’Ajuntament ha d’assumir aquest rol, i posteriorment forçar a la comissió a introduir els canvis necessaris perquè la festa segueixi sent l’orgull de la ciutat però evitant que ningú se’n senti exclòs. Més enllà, fora interessant que es comencés a pressionar perquè el model organitzatiu recaigui en una entitat de tipus associatiu i no el model de Fundació, ja que garantiria un accés molt més equitatiu en l’àmbit organitzatiu de la festa.