El pregó omple de groc la plaça de l'Ajuntament d'Igualada

Un espectacular esclat de confeti i serpentines va omplir la plaça de color groc. Abans, una veu en off havia convidat els igualadins a omplir-se'n les butxques i escampar-los a cada moment de la festa. Aquest era el final d'un pregó que, amb el nom de "Pregroc", no defugia, malgrat la festa, de l'excepcionalitat política i social que viu Catalunya amb presos i exiliats polítics.

El pregó començava amb la plaça a les fosques i el repic de festa de les campanes, seguit d'un recull de diverses músiques d'Igualada, com la Moixiganga, el Ball de Bastons, el Ball de Cercolets, el Ball de l'Àliga, entre altres. Per damunt de la música, acompanyada d'imatges projectades a les façanes, une veus van retre homenatge a la cultura tradicional de la ciutat.

Seguidament, el conseller de cultura a l'exili, Lluís Puig i Gordi, va fer de "pregoner" i es va adreçar als igualadins i igualadines, tot destacant alguns aspectes del món cultural de la ciutat, posant accent, també, a la cultura tradicional igualadina.

El pregó va acabar amb els grallers dels Moixiganguers d'Igualada i els tabalers del Ball de sant Miquel i els Diables, interpretant el toc de castells.

Aquí teniu el text d'homenatge als homes i dones que formen part de les colles de cultura tradicional d'Igualada.

Repiquen les campanes. El so espanta els coloms matiners de la plaça, que alcen el vol. L’escombriaire aixeca el cap i somriu la fruitera que aixeca la persiana. El so s’escampa per les places, pels carrers i pels corralons i es fon amb la música de les gralles, que amb les matinades, espolsen la mandra i anuncien la festa, convidant tothom, petits i grans, a baixar al carrer i participar-hi, a compartir-la, a viure-la i fer-la seva.

Igualada es desperta. Igualada està de festa. Igualada és festa!!!!! La ciutat treballadora, la ciutat emprenedora, la ciutat que no para mai… ara està de festa. El ritme frenètic no s’atura, la fresa de les màquines, de les fàbriques, de les oficines, de la feina, deixa pas al so de les gralles, sacs de gemecs, dolçaines, trompetes i tabals; als trons dels trabucaires; al brunzir de les carretilles dels diables; al dring dels picarols del ball de pastorets; al repic dels bastoners; al crit de “pit i amunt” dels castellers… Són melodies que ens conviden a jugar, a riure, a petonejar-nos, a emocionar-nos, a saltar i  ballar seguint, ara, la banda sonora de la Festa Major d’Igualada.

Igualada es vesteix de vint-i-un botons per viure 8 dies intensos de Festa Major; dies plens d’alegria, de sorpreses, d’emocions. Dies per compartir taules, sobretaules, coixins i migdiades. Per compartir jocs, nits de música a la fresca, torns de barra, abraçades. Dies per retrobar-se amb la família i amb els amics; dies per (qui sap), fins i tot… enamorar-se. Dies per lluir a la plaça l’esforç i el treball dels assajos de tot un any. Dies per deixar a l’armari la vergonya i xalar, i xerrar pels descosits, i fer pessigolles i explicar acudits… Dies per viure amb passió, amb un pessic de seny i un polsim de rauxa.

La ciutat s’engalana, sí! Que bonica que està!!! Als balcons llueixen les senyeres, les banderes d’Igualada i els domassos de mil i un colors, amb les figures del seguici popular de la nostra ciutat: l’Àliga, el Tonet i la Conxita, Rufus el Traginer, Martingales el Músic, Petra l’Encantadora, Mosca l’Aviador, els Gegants, la Víbria i el Drac, la Pia i en Tonet… Els veieu? Juganers, ens piquen l’ullet i ens conviden a sortir amb ells al carrer, a viure la festa i ser-ne, amb ells, els protagonistes.

Ells són l’ànima de la festa. Ells són els colors de la festa!!!! Ens agafen del braç i ens treuen a ballar i ens omplen les butxaques i les mans i els dits de confeti i serpentines de mil colors perquè, durant aquests dies de festa, els escampem arreu i encomanem a tothom, al nostre voltant, l’alegria de la festa.

Amb el roig del foc dels diables

Amb el morat de la camisa dels castellers

Amb el negre de les set vetes igualadines que calcen els nois i noies de les colles

Amb el blaucel de la brusa de la Conxita teixidora

Amb el marró del davantal de pell igualadina del Tonet Blanquer

Amb el taronja dels petits diables

Amb el verd dels dracs i les víbries

Amb el blanc de la perruca del Salero

Amb el daurat de la corona de l’Àliga

Amb el lila de les barretines dels trabucaires

Amb la paleta de tots els colors del món, de tota la gent de totes les colles i de tots els igualadins i igualadines.

Són aquestes colles, algunes històriques, altres més joves i algunes recuperades, l’essència de la nostra festa. Són els homes i dones, gent gran, infants i joves, que estan al davant o al darrera, al damunt o dessota. Ells són els que reciten els versots, els que fan l’aleta al cim del castell, els que toquen la gralla i els que fan ballar la geganta.

També són els que cusen els vestits, els que preparen el carro de la pirotècnia, els que munten la paradeta i els que venen samarretes.També són els que, al llarg de l’any, fan desenes d’assajos i reunions. Són els que pinten les masses, arreglen els traus del drac… Són els que es trenquen el cap per fer guardiola per comprar carretilles, morterets o cercolets nous. Són els que esgarrapen temps lliure a la família, als amics, per treballar desinteressadament per la nostra festa, per la nostra ciutat. Per Igualada.

Ells, tots ells, donen color a la nostra festa, fan bategar la nostra ciutat.

Aquest any, la festa també tindrà una pinzellada de color groc. Lluny de casa seva, de les seves famílies, dels seus estimats, hi ha homes i dones que no podran ballar abraçats, que no podran acompanyar els seus fills als espectacles infantils, que no podran fer pinya als castells. Agafeu, si us plau, confeti i serpentines de color groc, ompliu-vos les butxques, plenes ben plenes, i quan baixeu al carrer, per celebrar la festa, escampeu-les per tot arreu. Bufeu ben fort, bufeu, bufeu…