Es presenta la 16a Miscellanea Aqualatensia, el recull de recerques sobre l’Anoia

El Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Igualada ha acollit aquest divendres, 11 de desembre, la presentació del volum número 16 de la Miscellanea Aqualatensia, una publicació impulsada pel Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i el seu departament de Promoció Cultural. L’acte ha comptat amb una conferència a càrrec de Pere Gabriel, professor emèrit d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), La construcció d’una cultura política popular: els centres republicans sota la Restauració a Catalunya.

La primera edició de la Miscellanea Aqualatensia es va publicar el 1949, en un moment polític crític per al país i per a la cultura catalana. La voluntat va ser la de crear i estimular la investigació i la divulgació d'estudis referents a Igualada o comarca en l’àmbit de les ciències humanes, socials i naturals. La pauta durant tots aquests anys de recorregut ha estat el bon nivell de qualitat científica del recull de treballs que comprenen cada volum.

El nou volum l’encapçala l’article de Raimon Soler El Centre Republicà d’Igualada i el republicanisme a l’Anoia, 1893-1936, que va obtenir el 13è Premi Jaume Caresmar, que forma part dels Premis Ciutat d’Igualada. A més, la publicació inclou un extens recull d’articles de recerca, com Els caròfits de les comarques centrals de Catalunya: nova proposta de biozonació, escrit per Josep Sanjuan, Xavier Barberà, Carles MartínClosas, Elisenda Costa i Miguel Garcés; Del Conflent a la Conca d’Òdena. La família del veguer Sal·la dins el marc de l’expansió del comtat d’Osona-Manresa al segle X, escrit per Jordi Gibert Rebull; La riquesa dels rectors odenencs a partir de les seves deixes testamentàries i dels inventaris post mortem (1640-1809), escrit per Xavier Jorba i Serra; La construcció de la carrera política de Celestí Mas i Abad (1845-1850) d’Oriol Luján; Lliurepensadors igualadins (segles XIX-XX) d’Antoni Dalmau i Ribalta; L’arquitectura de Cèsar Martinell i Brunet a la comarca de l’Anoia, escrit per Gemma Estrada i Planell; Els Hostalets de Pierola: una industrialització impossible? Ascens i reculada de la indústria manufacturera en un poble de vocació vitícola, escrit per Laura Valls Ribas i Francesc Valls-Junyent; i la recerca L’aqüífer Carme-Capellades i els nivells de la bassa capelladina (segles XVIII-XXI), de Josep Riba i Gabarró.

Els impulsors destaquen el treball dels membres del Jurat del premi Jaume Caresmar, format per Josep Miserachs, el doctor Miquel Gutiérrez, el doctor Ricard Soto, Rosa M. Parés i Helena Parera, la tasca ingent de coordinació de Francesc Valls i els membres del CECI, i la dedicació de tants investigadors que dediquen una part important de les seves vides a la recerca.